El Fortuny es diverteix

Dimecres vaig anar  una mica acollonit al Teatre Fortuny a escoltar el concert de Cap d’Any. Acabava de llegir les crítiques que havia rebut la Filharmònica de Viena pel tradicional primer concert de l’any a la seva sala de gala del Musikverein de Viena. El  crític Jorge de Persia diu a La Vanguardia que la primera part va ser «plana i sense gràcia» i que «en síntesi, va ser un concert amb falta d’intensitat». Això a Viena, i jo anava de dret a Reus. Doncs, escolti, ens ho vam passar pipa. El Fortuny no és el Musikverein, però quan està ple de gom a gom és una bombonera que emociona. I Arthur Post, que va dirigir  la Simfònica del Vallès, no és Gustavo Dudamel, ni falta que fa. Va interpretar una peça amb paper de lija, va fer ballar els músics amb el Tico-Tico, ens va fer cantar al públic El noi de la mare, i va sotmetre a referèndum si allargava el concert per acabar tots picant de mans la Marxa Radetzky. Aquests ensopits de Viena, que vinguin a Reus.