El Negrito i la Negrita, Tarragona feta objecte

No he aconseguit mai tombar per la plaça Corsini sense aturar-me a badar als aparadors d’El Negrito i la Negrita. La botiga del xamfrà amb Governador González té un magnetisme especial. El Negrito i la Negrita no és un basar de pongos, ni una botiga de marxandatge, i encara menys una parada de souvenirs. El Negrito i la Negrita és el museu de la bellesa de Tarragona feta objecte. Si hi entres, ets pell. Una cosa o altra compres perquè és impossible zigzaguejar pel munt d’objectes del local sense caure encantat per algun fòtil. L’última vegada vaig sortir de la botiga amb dos testos la bellesa dels quals ha quedat enriquida en saber que El Negrito i la Negrita tanca després de Santa Tecla. L’Assumpció Claramunt es jubila. Han estat 34 anys al peu del canó i només els botiguers que han estat 34 anys al peu del canó saben el que és estar 34 anys al peu del canó. Per tant, El Negrito i la Negrita entendran molt bé que l’Assumpció plegui. De fet els dos populars gegants, que va crear l’escultor Bernat Verderol, fa temps que es van jubilar. La parella que veiem actualment són una reproducció elaborada per l’artista tarragonina Àngels Cantos. De la mateixa manera, el relleu d’El Negrito i la Negrita l’agafarà El Lloro, la botiga que al mateix carrer regenta el fill de l’Assumpció. La qüestió és que puguem seguir badant en tarragoní.