Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El Nàstic ha d’espavilar força abans d’encetar una nova temporada a Segona

Recobrar la il·lusió. Després de dues temporades de patiment i canvis continus a la banqueta, toca repensar la fórmula a fons per evitar ensurts. La marxa de Xavi Molina obliga a demanar que surtin jugadors de casa

Frederic Porta

Whatsapp

El sofà és infal·lible. Escarxofat allà, trobes remei a tot i et sents capacitat per ser president, entrenador i jugador estrella, així, de cop i alhora. Per tant, tothom pontifica, qualsevol aficionat (pitjor si és periodista) dóna fantàstiques solucions teòriques a problemes de praxi ben peluda. Tornem-hi: Per no parlar dels Jocs del Mediterrani, al final ho aconseguirem, dediquem-nos al futur immediat del Nàstic.

De cara a la pròxima temporada, només hi ha un objectiu entenimentat, consistent en no repetir els tràngols de l’últim bienni. Ara, la novetat rau en l’imminent adéu de Promoesport i com aquest món acostuma a lluir memòria digna de peix de colors, dos segons i prou, bo serà partir peres sense agrors ni retrets. 

Ens quedem amb una dada, la prioritzem a plena voluntat: D’aquí un parell de setmanes, el club quedarà net de dèficit. Gran notícia, gairebé impensable quan contemplaves amb vertigen, no fa pas tant, aquell forat de deutes, incapaç d’imaginar quines mans i mànigues s’haurien de realitzar per anul·lar-lo, que això no és el City ni el PSG.

Tampoc el Barça, consti la referència per aquells aspirants que els grana lliguin sistemàticament els gossos amb llonganisses. Algú els hi hauria de dir que s’han equivocat de finestreta. Això és el Nàstic. En orgullosament positiu. Però ambicions, les justes i exigències, encara menys.

Per tant, adéu, Promoesport i moltes gràcies. Que no l’han encertada darrerament? Sí, d’acord, però no oblidem la llista d’aportacions. Suposem que ambdues parts han arribat a la conclusió que val més seguir per camins separats. D’entrada, s’ha d’obrir nova carpeta. No queda altra que confiar en l’experiència del president Andreu, a qui sempre salva i salvarà l’amor contrastat que expressa per la causa grana, malgrat que tampoc disposi d’infal·libilitat papal, humà com és.

En agraïment als tres partits que salvaren finalment el coll, aposta per la continuïtat de Gordillo. Només cal desitjar-li sort per veure acabada la desfilada de professionals des de la marxa de Vicenç Moreno. Precisem: Més que fortuna, paciència, projecte i criteri com full de ruta.

No sense tarragonins

Encert, també, en l’obligada renovació de plantilla. De moment, bona part dels capitans, líders del vestidor, tocaran el dos i cap adéu serà més sentit que el de Xavi Molina, el xiquet de La Canonja que era feliç al Nàstic i ho expressava en cada matx, fins al punt de fer-te identificar amb ell encara que fos un perfecte desconegut.

El ‘Xatu’ marxa, i fa bé, per guanyar-se les garrofes en abundància i viure una experiència d’aquelles que l’enriquiran en graus exponencials. I esperem que algun dia torni a casa. Deixarà un forat emocional. No hauríem d’acostumar-nos al fet que el Nàstic jugui sense tarragonins i nadius de les nostres comarques, una anormalitat a combatre que ja trobem, dissortadament, natural a còpia d’anys.

Ara que arriba el temps de renovar il·lusions, Andreu, Gordillo i companyia hauran de rumiar a fons abans d’actuar en una línia que resulti tan professional com imaginativa. S’ha de trencar, per força, la inèrcia arrossegada.

Ves per on, i aprofitant l’avinentesa, convé aprofitar la conjunció de diversos factors en aquest juny per donar una considerable sacsejada a l’estructura. Si pot ser, i sense que pretengui ser una carta als Reis, redoblar la inversió en el futbol formatiu, fitxar amb ull i de manera engrescadora.

També, guanyar de local satisfent la parròquia. I un estil entretingut, ja no demanarem valent o espectacular, en aquesta Segona tan guerrera i competitiva. Tancant el bucle per tornar al començament mentre recordem la comoditat en l’anàlisi de sofà, suggeriríem descarregar Andreu de portar el planeta Nàstic sobre les espatlles, èmul d’aquell Atles mitològic.

De pas, demanar promeses cedides, que surten barates, als equips catalans de Primera i que es mullin pel grana. Tot no podrà ser, però no queda altra que intentar-ho un cop vistes les orelles al llop. A l’estiu, el futbol exigeix la litúrgia de tornar a enamorar als seguidors. I enguany, encara més.

Periodista. Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent 

Temas

Comentarios

Lea También