El Parc Samà torna a estar de moda

Passegem i observem el llegat colonial d'un marquesat a través d'escultures de Cuba

19 mayo 2017 15:30 | Actualizado a 19 mayo 2017 15:30
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Parc Samà, un espai natural i cultural emblemàtic, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Jardí Històric per la Generalitat de Catalunya i situat a Cambrils, retorna amb força després d’uns anys de decadència. Una nova obertura, gestionada per l’empresa Expertus Turisme i Oci, que coincideix, per casualitat, amb la reivindicació de la ‘vida en off’, que sembla que s’està posant de moda. Enrere podria quedar el predomini de ‘la vida en on’, que ha seduït els éssers humans de qualsevol racó del planeta durant més d’una dècada. Ara, potser aquest enamorament boig per l’ordinador i pel telèfon mòbil, com a eines tangibles que permeten la connexió amb el gran déu Internet, és a dir, amb una nova realitat virtual infinita, comença a donar pas a un major interès per conèixer millor el nostre entorn. Llavors és quan despertem. Aixequem els ulls de la pantalla i, de sobte, descobrim que havíem oblidat que hi ha vida al nostre voltant i que aquesta realitat de vegades pot ser molt atractiva. Ara sí, estem preparats per gaudir de nou del plaer de passejar pel Parc Samà, com vam fer de petits i adolescents acompanyats dels nostres pares. Així, amb tranquil·litat, ens endinsem en uns jardins amb molt d’encant i ens deixem seduir, amb la curiositat i tots els sentits activats, per una bellesa exòtica i autèntica, encara que per un moment pugui semblar que ens trobem dins d’un conte fantàstic.

Passegem i observem el llegat colonial d’un marquesat a través d’escultures portades de Cuba, Anglaterra, França o la Xina, fruit del desig ferm del primer promotor del Parc, el Salvador Samà –un home modern i emprenedor, interessat pels moviments artístics, polítics i socials de l’època–, de conservar els records de les seves aventures i dels seus viatges.

Ens deixem portar pel romanticisme d’uns jardins, on es passegen paons reals amb el seu crit estrident, i l’encant d’un petit bosc frondós, on corren daines rere un tancat. Els japonesos fa anys que exploren els beneficis que tenen els boscos per a la salut humana i els shinrin-yoku (banys de bosc) ja tenen més de dos milions de seguidors al país nipó. La coneguda com a medicina forestal s’ha estès pel món i ara arriba a Catalunya. Es tracta de caminades en silenci per boscos madurs que poden anar acompanyades d’exercicis de respiració i relaxació. Segons estudis publicats, els arbres, quan es fan vells, segreguen uns olis essencials, i la seva inhalació ens permet activar partícules del sistema immunitari que ajuden a lluitar contra determinats virus i tumors. Així doncs, al Parc Samà tenim l’oportunitat de gaudir de la pau saludable que ens proporciona un bosc poètic, regat per una cascada, on viuen ànecs i tortugues, acompanyats de lledoners centenaris, cedres, xiprers, plataners, glicines, buguenvíl·lees, més de vuit-centes palmeres, roures, eucaliptus, margallons, joncs, cedres, pins, heures i moltes altres espècies botàniques.

Continuem caminant i visitem l’aviari Marianao: un homenatge a les aus de l’Amèrica Central, inspirat en l’afició del seu fundador en el col·leccionisme de les aus ornamentals procedents del nou món. Això sí, adapta aquest concepte al segle XXI, en què el benestar de l’animal és una prioritat inqüestionable. Sens dubte, aquest espai impulsa la conscienciació social dels problemes mediambientals, la conservació d’espècies en perill d’extinció i la investigació científica. Més enllà d’aquesta activitat, també ens transporta a la selva tropical, on lloros, faisans i anàtids ens fascinen.

El Parc Samà és una mostra del modernisme, de la lleialtat de l’art a la natura. Jardins, l’estany, els brolladors, la torre neogòtica, les gàbies, les cotxeres, estatges del servei i altres construccions, excepte el palauet, van ser construïts l’any 1881 per l’arquitecte Josep Fonseré, autor del Parc de la Ciutadella de Barcelona, que és possible que comptés amb l’ajut d’Antoni Gaudí, que aleshores era el seu deixeble. Per això hi trobem asimetries arrodonides; colors verds, blaus i ocres; figures exòtiques; rutes; passarel·les i bancs que evoquen roques, conquilles i branques que es fusionen amb el paisatge... Elements que caracteritzen el moviment cultural del romanticisme, que llavors predominava, tot i que ja començava el Modernisme. Encara ara, al Parc es respira una nova manera de veure el món on els sentiments prevalen per sobre de la raó i on la natura i l’art es fusionen.

Un passeig pel Parc Samà és també un recorregut per un jardí amb memòria. Amb més de 130 anys d’història i tres segles viscuts (finals del XIX, el XX i el XXI), ens recorda la vida de les colònies, la Guerra Civil, més d’una dictadura, l’arribada massiva del turisme i la democràcia actual. També ha estat un escenari excepcional de moments privats inoblidables, com casaments, i d’esdeveniments públics culturals, com el Festival Internacional de Música Clàssica de Cambrils.

Sense adonar-nos, hem recorregut una superfície de catorze hectàrees a través d’una mostra exemplar d’eclecticisme romàntic català i modernisme, potser tocat per la màgia de Gaudí, de regust colonial. Hem assaborit un còctel exquisit de jardí botànic, zoològic i bosc autòcton que ens ha despertat tots els sentits, amb la cirereta d’un paó reial fent el ball nupcial davant del palauet.

Comentarios
Multimedia Diari