'El Petitet': una història rodona amb la rumba com a gran fil conductor

Estrena a les cartelleres. A partir d’aquest cap de setmana es pot veure el documental sobre Joan Ximénez, gitano català i percussionista de Gato Pérez, que va prometre a la seva mare al llit de mort portar la rumba al teatre

08 junio 2018 10:25 | Actualizado a 08 junio 2018 10:31
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Carles Bosch ho ha tornat a fer! Després d’un Balseros  (2002, nominada a un Òscar com a millor pel·lícula documental un any després) que ens va obligar a posar-nos davant del mirall en l’èxode de milers de cubans que fugien de l’illa perseguint el sempre ensucrat somni americà, ens va colpir després amb Bicicleta, Cullera, Poma (2010 i guanyadora d’un Goya), un retrat de l’Alzheimer narrat en la primera persona de l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall. Un dels documentals difícils d’oblidar. Una història que va commoure i emocionar narrada amb el mestratge del company periodista i documentalista Bosch. I ara, amb el documental El Petitet, ho torna a fer. 

Aquest cap de setmana és a les cartelleres aquest documental. La història de Joan Ximénez Valentí, gitano català, fill de Ramón el Huesos, un dels primers palmeros de Peret, i percussionista de Gato Pérez, de complir una promesa feta a la mare al llit de mort: portar la rumba al teatre.

Fa uns dies a la preestrena que es va fer al Liceu a Barcelona l’entusiasme va ser majúscul i la combinació, gairebé explosiva. Cinema documental, al Liceu i amb rumba. Què podia fallar? Res. Però no és només això. 

Scott Rensberger, reporter gràfic i un dels periodistes més reconeguts i guardonats dels Estats Units, diu: «En el periodisme, una bona història ho és absolutament tot». I ho és, diu, per molt que disposem de noves eines i de noves tècniques, de noves formes de producció i de publicació, i per molt que ens dediquem a qualsevol de les noves modalitats de periodisme. «Ser periodista», insisteix Rensberger, «és explicar històries. Perquè les històries són el vehicle més potent del món: són el que permet lligar caps i connectar-nos».

Per Rensberger, una bona història és la que afecta el cap, el cor o la butxaca, independentment de la tecnologia que s’utilitzi, dels filtres, de les aplicacions i de les eines. «Sempre hi haurà necessitat de bones històries». I aquí és on en Carles Bosch n’ha trobat una de les bones amb el somni d’El Petitet

Al cap i a la fi, una bona història és, finalment, el resultat d’haver experimentat, d’haver pensat maneres diferents de contar històries i en això Bosch excel·leix. I una bona història és la que emociona i la d’El Petitet ho fa. Si a tot això li afegeixes la rumba com a gran fil conductor, la història ja és completament rodona. Es va endur el premi del públic al festival Doc’s d’aquest any i crec que no serà l’únic. 

 

Periodista. Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el ‘Diari’ i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio i els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana. 

Comentarios
Multimedia Diari