El TC, martell de secessionistes

L’anàlisi de la proposta del PP de modificar la Llei orgànica 2/1979, de 2 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC) sens dubte requereix una anàlisi jurídica molt més aprofundida del que aquestes lletres poden perseguir. Ara bé, una mesura de l’abast polític i institucional com a aquesta no pot deixar impassible a qualsevol jurista i més els que professem el iuspublicisme.

Allò que cal afirmar en primer lloc és que amb aquesta reforma reduïda i de poc calat aparentment –modificació dels arts. 83, 87 i 92 i la supressió de l’apartat 4t de l’art. 95– el que es persegueix és la transformació de la naturalesa jurídica del Tribunal Constitucional (TC), que de ser l’òrgan màxim d’interpretació constitucional passaria a ser un òrgan jurisdiccional pertanyent a la planta judicial, cal entendre «el superior» –funció reservada per la Constitució espanyola (CE) al Tribunal Suprem (art. 123.1 CE).

En aquest punt ens trobaríem davant d’una situació com a poc molt curiosa, atès que aquest lífting institucional del TC hauria de comportar indissolublement aparellat l’absoluta despolitització dels seus pronunciaments, en el sentit interpretatiu general –és a dir, la interpretació de la CE d’acord amb el conjunt de valors polítics i socials imperants en la societat en un determinat moment– per a passar a fer la funció pròpia d’un òrgan jurisdiccional que és la resolució de supòsits concrets d’acord amb la llei i el dret.

Si aquesta «transmutació funcional» s’hagués produït fa molt temps, el TC ens hauria privat de pronunciaments com la Sentència (STC) 31/2010, de 28 de juny sobre l’Estatut de Catalunya (EC) de 2006, on l’Alt Tribunal si no és que en cap cas podria conculcar la seva funció essencial de garant suprem, semblaria que va treballar prêt-à-porter, tot dissenyant un vestit a mida del Govern de l’Estat, suportat per la mateixa força política que ara ens vol brindar aquesta mutació poc aristotèlica de la naturalesa jurídica del TC.

Així es pot observar a l’exposició de motius de la Proposta de llei orgànica (PLLO) en dir què la Constitució li encomana a l’Alt Tribunal «la función de ser su supremo intérpretre y garante mediante el ejercicio de su función jurisdiccional», una «funció jurisdiccional» que strictu sensu no ha desenvolupat mai el TC, com ja hem manifestat; però que sembla que ara convé que hagi exercit fins ara.

Amb el nou art. 83 es persegueix reforçar aquesta nova «naturalesa jurisdiccional», pròpia de jutjats i tribunals del TC mitjançant l’aplicació supletòria de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ) i de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil (LEC) a tots els aspectes procedimentals davant del TC. I, en particular, l’aplicació supletòria de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) en matèria d’execució de les resolucions del TC.

A l’art. 87 se li afegeix la possibilitat que el TC notifiqui les seves resolucions a «cualquier autoridad o empleado público» i de forma innecessària s’afirma el caràcter executiu de les sentències i resolucions de l’Alt Tribunal, una característica que ja preveia la LOTC i de què es deriven l’obligatorietat i la capacitat d’exigir-ne el compliment.

Finalment, l’art. 92 ja establia els mecanismes necessaris per a l’execució dels pronunciaments del TC en afirmar que «podrá disponer en la sentencia, o en la resolución, o en actos posteriores, quién ha de ejecutarla y, en su caso, resolver las incidencias de la ejecución. Podrá también declarar la nulidad de cualesquiera resoluciones que contravengan las dictadas en el ejercicio de su jurisdicción, con ocasión de la ejecución de éstas, previa audiencia del Ministerio Fiscal y del órgano que las dictó».

Ara bé, més enllà de la possibilitat d’exigir responsabilitats penals ja prevista, s’ha volgut afegir un règim específic per a l’incompliment de les resolucions que podrà suposar la imposició de multes coercitives –de 3.000 a 30.000 euros–, la suspensió en les seves funcions de les autoritats o empleats públics responsables de l’incompliment o encomanar al Govern de l’Estat l’execució subsidiària.

I, encara, aquest nou article preveu que quan concorrin «circunstancias de especial trascendencia constitucional, como por ejemplo, los supuestos de incumplimiento notorio y se trate de la ejecución de las resoluciones que acuerden la suspensión de las disposiciones, actos o actuaciones impugandas» el TC d’ofici o a instància del Govern de l’Estat podrà adoptar les mesures que siguin necessàries per a garantir el compliment de les seves resolucions inaudita parte (sense escoltar ningú). I en tres dies donarà audiència a les parts i al Ministeri fiscal per veure si es mantenen, es confirmen o es modifiquen les mesures adoptades.

No hi ha dubte que especialment aquest darrer bloc de modificacions té una clara finalitat, esdevenir el «martell del secessionisme català»; sobretot si tenim en compte l’extremada urgència amb què el PP vol que s’aprovi aquesta proposició de llei, mitjançant la seva majoria absoluta a les dues cambres de les Corts abans del pròxim 27 de setembre.

Aquest és un pas més en la involució institucional del sistema de garanties edificat sobre la base de la Constitució, un pas que complementa els que suposen la recent aprovació de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana i l’aprovació del ple del Senat pendent del Projecte de llei de seguretat nacional. Aquest és desgraciadament el nou leitmotiv de la prolífica i retardada activitat legislativa de l’executiu popular en aquesta legislatura que s’esllangueix.

En definitiva, sembla inversemblant que s’aprovi una llei inconstitucional, com és aquesta, per a dotar de major legitimitat als pronunciaments del mateix Tribunal Constitucional. No ens enganyem, no ens trobem davant de l’aplicació de la màxima del dret romà, dura lex sed lex, sinó més aviat d’una altra de ben contrària, lex iniusta non est lex!