Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

El Vendrell no va torejar

Els problemes que va posar la localitat van fer que s´aixequès una plaça a Santa Oliva, però no va tenir gaire èxit

Jaume Pell

Whatsapp
Una de les imatges d´aquella plaça que es va haver d´aixecar a Santa Oliva pels problemes que posava el Vendrell. Foto: CEDIDA

Una de les imatges d´aquella plaça que es va haver d´aixecar a Santa Oliva pels problemes que posava el Vendrell. Foto: CEDIDA

Corria l’any 1974 i una companyia del que aleshores en dèiem de passavolants van arribar al Vendrell. El seu posat i l’estil que mostraven van aixecar la curiositat dels veïns, que estaven desitjosos de fetes

La sorpresa va ser molt gran. Aquest grup va plantar un plaça de toros amb la intenció d’oferir un espectacle de tauromàquia, tal i com van anunciar amb gran rebombori. L’espectacle mostraria escenes de ‘toreig a peu’ i també de rejoneo, és a dir, de ‘toreig a cavall’.

Hi va haver molts veïns interessats, del Vendrell i d’altres municipis, per veure les evolucions de la festa. Però el grup d’aquests passavolants va trobar-se amb un feix de normatives que els imposaven moltes obligacions de seguretat per tirar endavant el seu espectacle.

El Vendrell està tocant al terme de Santa Oliva i aquest Ajuntament veí, en canvi, no hi va trobar problemes per permetre la festa i hi va accedir, que es plantés la plaça per oferir l’espectacle taurí anunciat.

El lloc on va ser instal·lada fou entre el Camp del Club Deportiu Vendrell i la Clínica, un terreny tocant a la carretera de Santa Oliva.

Solucionats els problemes burocràtics, van aparèixer pels carrers d’ambdues localitats els cartells anunciadors. La propaganda prometia una gran festa taurina, amb l’atractiu afegit de la participació d’un jove rejoneador de la comarca.

Vista una de les poques fotografies que hi ha d’aquella singular jornada taurina, no sembla que el personal del Baix Penedès fos molt aficionat a l’arte de Cúchares. Tant va ser així que els organitzadors no es van veure amb cor de posar en marxa cap de les corrides anunciades.

Així que finalment el públic es va limitar a presenciar unes proves amb els cavalls i toreros. Seria el que podríem dir una espècie de preescalfament. Però van anar passant els dies i la cosa no millorava gaire en aquella plaça mòbil. Tant i que fins i tot la companyia va muntar una nova plaça, aquesta segona més a prop de la carretera de Valls.

Però tampoc no van ajudar els esforços dels empresaris i aficionats que s’esforçaven intentant que finalment se celebressin les corrides. Els esforços van ser del tot inútils i no van aconseguir que els toreros i el rejoneador poguessin rematar la faena.

Només van aconseguir passejar-se per la plaça, segurament somiant que un altre dia podrien enfrontar-se al toro i guanyar-lo. Però no va ser així, almenys en aquella ocasió al Vendrell.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También