El camí cap a un país normal

Les polítiques de retallades aplicades els darrers anys contaminen qualsevol llista conjunta

19 mayo 2017 23:59 | Actualizado a 20 mayo 2017 21:36
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquest dimarts a quarts de vuit del vespre el president de la Generalitat ha presentat el seu full de ruta en un acte carregat de dimensió simbòlica i de transcendència institucional.

Cal reconèixer que si una cosa caracteritza el president Mas és l’habilitat per descol·locar l’adversari tot fent, ara un cop més, una finta i escapolint-se per on no se l’espera.

Així, on molts esperaven simplement un preanunci d’avançament electoral, el que finalment s’ha acabat posant sobre la taula ha estat un complicat procés en tres actes en què, en primer lloc, es realitzarien unes eleccions plebiscitàries amb l’únic objectiu de proclamar la independència i amb protagonisme de la societat civil; en segon lloc, es convocarien unes eleccions (ara sí) estàndards amb el retorn a la primera línia de la classe política amb unes eleccions constituents i, finalment, es clouria amb un referèndum per ratificar el procés d’independència.

Al marge de l’originalitat de la proposta, cal no perdre de vista que és justament això, una proposta personal pendent de validació per part dels partits.

Al llarg de la seva conferència, el president Mas va esmentar reiteradament que, al cap i a la fi, correspon a aquests partits decidir en quines condicions concorren a les eleccions plebiscitàries i que, en resum, serà una decisió de cada partit adaptar-se o no a aquest esquema.

En aquest sentit, és evident que els partits del bloc unionista (PSC, PP, C’s) no respondran pas a aquesta crida, com tampoc no ho faran Podem ni les CUP, que CDC (com no podia ser d’una altra manera) s’hi afegirà sense esquerdes i que el que decideixin les direccions d’ICV i UDC potser no és ben bé el que facin els seus quadres intermedis.

La principal incògnita és què farà el principal destinatari de l’acte de l’Auditori del Fòrum de Barcelona, Esquerra. De la seva decisió dependrà l’èxit o el fracàs d’aquesta iniciativa, ja que és evident que la majoria absoluta per a una llista d’aquestes característiques necessita l’aval dels dos principals partits que han empès / estirat el carro sobiranista.

Ara bé, el president Mas ha demanat a la classe política i a l’establishment dels partits que facin un pas cap al costat i que cedeixin el protagonisme a la societat civil en unes eleccions que seran qualsevol cosa menys unes eleccions parlamentàries normals.

La coherència que ha mostrat fins ara l’hauria de portar a fer ell també aquest pas, a cedir (temporalment) el testimoni a una llista encapçalada per personalitats de la societat civil amb el màxim suport popular i sense cap ambició política posterior.

Aquesta és, però, una enretirada momentània que no hauria de fer en solitari. Altres dirigents d’altres partits de l’anomenat bloc sobiranista també haurien d’actuar de la mateixa manera, però no pas per tancar una etapa en les seves legítimes ambicions polítiques, sinó per posposar-les fins a les properes eleccions parlamentàries de debò, aquelles on el debat ideològic s’haurà de tornar a posar sobre la taula, com en qualsevol país normal. Agradi o no, el debat ideològic i les polítiques de retallades aplicades els darrers anys contaminen qualsevol llista conjunta que pugui plantejar el president Mas.

Ara bé, una llista on el protagonisme sigui de membres de la societat civil i on els principals gestors de la cosa pública en quedin fora de forma temporal sí que podria recollir el suport majoritari de la població en quedar clar el caràcter excepcional i aparlamentari d’aquestes eleccions ... I que n’és de difícil, això d’esdevenir un país normal.

 

Comentarios
Multimedia Diari