Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El cinema contra el tabú de la regla

Estigma i discriminació. El desconeixement, les supersticions, la falta de sanejament i l’elevat preu de les compreses fa que per a la majoria de dones de l’Índia la higiene menstrual sigui encara un dret per conquerir

Judit Algueró

Whatsapp
El cinema contra el tabú de la regla

El cinema contra el tabú de la regla

Per primer cop a la història de la cerimònia dels Oscars, una pel·lícula sobre la menstruació ha guanyat una estatueta. El documental Period. End of Sentence, o en castellà Una revolución en toda regla, ha estat escollit com a Millor Curt Documental de l’any 2018.

El documental ens mostra el dia a dia de noies i dones del districte de Hapur, a uns 60 quilòmetres de Nova Delhi, i la seva experiència sobre la instal·lació d’una petita planta de fabricació de compreses al seu poble. Una noia jove, la Sneha, parla del seu somni d’esdevenir agent de policia i així no haver de casar-se mai. Una altra noia parla del tabú associat a la menstruació, la importància de l’educació i com ella va haver de deixar l’escola quan li va venir la regla per primer cop.

Tal com va avançant el film, anem coneixent més dones que ens mostren el seu entusiasme i determinació per treballar en la fabricació de compreses. Aquesta activitat els aporta més diners que anar a treballar al camp, ha permès que el poble generi una microeconomia que els permet ser autònomes i estalviar per primer cop en la seua vida.

Tot i que des d’un angle totalment androcentrista, Bollywood ja es va atrevir l’any passat a produir un llargmetratge sobre l’inventor d’aquesta màquina de compreses de baix cost que utilitzen les dones de Hapur. Es diu Padman, que es podria traduir com a L’home de les compreses, i explica la història d’Arunchalam Muruganantham i de la seua lluita per crear compreses econòmicament accessibles per a les dones.

Horroritzat en veure que la seua esposa encara feia servir draps de cotó vells per contenir l’hemorràgia mensual i preocupat per la seua salut, aquest soldador es decideix a manufacturar ell mateix les tovalloles sanitàries. La seua família el rebutja, la comunitat es riu d’ell i la seua dona, escandalitzada per l’obsessió del seu marit perquè en provi les diferents versions que va creant, acaba marxant de casa. En un final feliç, l’invent del Muruganantham s’acaba instal·lant per tota l’Índia i exportant a 18 països més.

Muruganantham també acaba rebent el premi Padma Shri, un dels reconeixements més alts que atorga el Govern de l’Índia i salvant el seu matrimoni.

L’heroi ha de patir un tastet del que les dones índies suporten durant dècades arran de les supersticions associades a la menstruació al subcontinent indi.

Avui en dia, el 62% segueix utilitzant draps de cotó durant el període, un sistema antihigiènic i perillós per a la salut femenina. La ignorància, el pobre accés al sanejament i a l’aigua neta, la mala gestió dels residus i la por a ser vistes, provoquen que moltes dones no puguin canviar-se, netejar-se, ni esterilitzar els draps per garantir la seua higiene menstrual. Aquesta situació afecta també el dret a l’educació, un estudi de 2014 fet per una ONG de Mumbai observa que el 23% de les nenes abandonen l’escola amb l’arribada de la pubertat.

L’elevat cost dels productes d’higiene femenina (sense considerar les alternatives sostenibles com la copa menstrual) fa que el problema incideixi de manera més directa sobre les dones empobrides. L’Índia taxava amb un 12% les compreses i tampons, contra el 0% que aplicava als productes religiosos, fins que l’any passat el país va corregir aquesta fiscalitat discriminatòria. D’aquí que hagi sorgit el concepte de ‘pobresa menstrual’ per anomenar un fenomen que no afecta només els països en desenvolupament, sinó que es viu també a Europa.

La higiene menstrual és una qüestió de dignitat i la normalització del debat és crucial perquè totes les dones hi tinguin accés. El cinema hi juga un rol guanyador, per això l’Oscar de Period. End of Sentence és tan important. Si no l’heu vist encara, ja està disponible a Netflix i us animo que la marqueu com a pel·lícules ‘pendents’ de veure. És una preciosa inversió de poc menys de vint minuts que us obrirà una finestra a l’estigma i desconeixement que viuen moltes dones a l’Índia entorn d’un tema tan natural i quotidià com el període.

Judit Algueró treballa des de 2015 a la Fundació Vicente Ferrer des de la seva seu a Anantapur, al sud de l’Índia. És de Móra d’Ebre, va estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili i té un màster en Periodisme Internacional per la Universitat de Cardiff (Regne Unit).

Temas

Comentarios