Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El conte de la lletera ha derivat en un ‘thriller’ del tot impredictible

Americans. Només faltava l’aparició d’un setè de cavalleria americà al rescat en la situació d’un Reus que va sumant capítols a un relat que ni el club ni la ciutat mereixen 

Frederic Porta

Whatsapp

Aquest guió començava com un conte de fades, ha continuat com un thriller i vés a saber quin serà el desenllaç, ara mateix impredictible. Situacions similars s’han viscut en un grapat de llocs on, finalment, s’han quedat amb un pam de nas.

Arrenca el relat amb un espavilat protagonista que tasta les peculiaritats del món de la pilota, planeta regit per la llei de la selva on plouen bitllets i abunden, en conseqüència, els personatges sense gaires escrúpols. Es mouen unes comissions formidables, sous incomparables en qualsevol altre àmbit professional. La novetat emborratxa, el diner fàcil embogeix el més centrat.

L’esperit del conte funciona com el de la lletera. Resulta que si compro un equip, potser em faig un ronyó d’or en quatre dies. Es tractarà de sumar algunes complicitats poderoses i cercar un mercat petit, sense gaire tradició futbolística, on pugui fer i desfer a voluntat.

Com la modèstia de mires i objectius és la bandera tradicional de l’entitat, parlaré d’ambicions i sopars de duro, de pujar a categories mai conegudes que serviran per passejar arreu el nom de la vila. Tant se val si per assolir aquests ascensos he d’estirar força més el braç que la màniga. El dèficit que pugui crear, imagineu que són cinc milions d’euros, el compensaré de seguida amb quatre traspassos quan arribi a El Dorado. 

Els intermediaris em col·locaran aquí promeses a dos rals que vendrem de seguida als poderosos per autèntiques fortunes. Negoci rodó i tothom encantat. Què pot sortir malament? Serem un formidable aparador on vindran a comprar encuriosits clubs de tot el món. Serà per diners, en això del futbol. Només amb els drets televisius ja dóna per tirar de veta.

I el conte va passant pàgines, omplint capítols. A més, quan el converteixi en SAD, miraré de quedar-me la gran majoria de les accions a preu de ganga i vendre-les després, just quan el conte de la lletera arribi al clímax, per una milionada que em retiri. Al cap i a la fi, qualsevol club rep constants propostes de ben variades procedències. El món va ple de fortunes que aspiren a exhibir-se gràcies a la pilota.

Tant se val si vénen de la Xina, de dictadures àrabs, de la descomposició mafiosa de l’antiga Unió Soviètica. La jugada queda tan clara que no pot fallar. De cap de les maneres. I encara menys a mi, que sóc un murri capaç de dissenyar aquesta irrebatible estratègia que triomfarà pas a pas. O no.

O al final tot es desmunta com en un castell de cartes. No te n’has sortit. No has aconseguit aliances, ni grans operacions, ni cap dels fonaments que havien de generar el somni de fades, ja convertit en novel·la negra, un thriller de gust discutible. De fet, quan s’ha torçat l’invent, t’has quedat ben sol mentre començaven a aparèixer personatges a qui el màxim protagonista no pensava atorgar guió i reclamen frase. Són intangibles amb els quals la lletera no comptava.

Com el sentiment de la gent, la pura supervivència dels futbolistes o l’orgull vilatà, per exemple. Deixes impagats, fas volar promeses que seran incomplertes i, quasi de propina, et busques adversaris que no et perdonaran ni una quan denunciïn el teu muntatge fallit, quan assenyalin que vas despullat i tens els peus de fang. Una llàstima que aquest conte afecti a tants, que comporti càstigs i seqüeles. Tu, simplement, pensaves que no podia fallar. Doncs ha fallat i amb estrèpit.

Fins que, en un impensable gir de guió, arriba el setè de cavalleria al rescat. Els ianquis, disposat al seu saved by the bell característic. Et salven quan ja acabava el compte enrere per certificar el K.O. i ningú donava un ral per la salvació. Triple salt mortal, la lletera que marxa d’escena amb la cua entre cames i vés a saber per on continuarà el serial. Com deien les iaies, això encara pot acabar com la comèdia de Falset. El comunicat dels americans és ben original, per dir-ho suau, no genera cap confiança. I ara ha entrat en escena l’Ajuntament. Ben pensat, aquest vodevil ho té tot. Llàstima que sigui real i el pateixi força gent. Si fos ficció, no ens el creuríem. Per inversemblant.

Temas

Comentarios

Lea También