El creador tarragoní de les primeres ambulàncies mecàniques

Neix al carrer de la Merceria. Cursat el batxillerat, es matricula a la Universitat de Barcelona el 1864 cursant la carrera de Farmàcia. Participa de voluntari a la milícia, i per la seva llicenciatura en farmàcia passa destinat als Hospitals Militars a Vigo, Figueres i poc després a territoris d’ultramar i a les Filipines tornant el 1873. Posteriorment és destinat a Madrid i, després, novament a territoris d’ultramar coincidint amb Leó Alasà també de Tarragona i Intendent General. Presta serveis a Lleida, Tortosa i Barcelona com a membre del Cos Central de Farmàcia Militar. El 1879 és a Tarragona a Sanitat Militar. Realitza el doctorat a la Universitat Central de Madrid i l’any 1887 el trobem de cap del Laboratori Central amb destí al Servei Farmacèutic Militar. Pelegrí és investigador, científic i historiador en Farmàcia. El nostre patrici va prendre part al setge de la Seu d’Urgell com a farmacèutic en campanya. De nou a ultramar, el trobem ensenyant a la Reial i Pontifícia Universitat de les Filipines. Crea i investiga medicaments als hospitals de l’exèrcit de sang o en campanya. Intervé, amb les primeres ambulàncies mecàniques, perfecciona programes d’oposicions amb un nou reglament farmacèutic. Escriu a revistes especialitzades de Farmàcia. Forma part de jurats com a l’Exposició Farmacèutica de Napica el 1882 distingit amb Medalla de Plata i entre altres obté Premi de la Secció Bibliogràfica Militar de la Gazeta de Sanidad Militar. El 1893 és col·legiat de Mèrit dels farmacèutics de Madrid.

Entre moltes distincions, la Creu Roja li concedeix la medalla del Mèrit Militar, Medalla de primera Classe al mèrit Militar, la Medalla Alfons XII o la Creu al mèrit Militar amb distintiu blanc de segona Classe per la seva dedicació del còlera i altres. Publicà el Diccionario biográfico y bibliográfico de autores farmacéuticos españoles i diversos llibres d’investigació i recerca farmacèutica.