El dia i la nit com la nit i el dia. Contrastos quotidians en una setmana convulsa

Potser el cas més clar d’una dualitat més extrema és el del personatge de la novel·la Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde de Robert Louis Stevenson en què un científic, Jekyll, crea una beguda que divideix la personalitat d’una mateixa persona en el bé i el mal més radicals, aleshores es converteix en Mr. Hyde.

D’aquest mateix argument hi ha la versió còmica amb Jerry Lewis, The Nutty Professor, o El professor guillat, una mica més hilarant que l’anterior.

Aquest és un cas en què la doble personalitat d’un investigador esdevé quàdruple gràcies a la vessant divertida de Lewis.

Viatjar és una bona mostra de les diferències socials que podem trobar a poca distància. Un bon exemple és la frontera entre els EUA i Mèxic. Sense moure’ns de Nord-amèrica, travessar de la baixa Califòrnia a Tijuana és com baixar en tobogan a una societat pobra en què els nens venen figuretes fetes per ells mateixos en uns carrers sense asfaltar. El somni americà és a tocar però saben que, en la majoria dels casos, no el podran arribar a travessar, o escalar, si es topen amb el mur de la vergonya.

Passejar per Las Vegas és trobar-se casinos a rebentar de luxe i ludopatia mentre a fora, no gaire lluny, hi jeuen uns sense sostre en la més absoluta misèria. La ciutat ho viu sense cap rubor.

Veure els costats desconeguts ens desperta una curiositat irracional

Veure els costats desconeguts ens desperta una curiositat irracional. Recordo el dia que vaig anar al concert de l’amic Daniel Anglès, actor, cantant i director de musicals que feia un recital de clàssics. Era impecable en l’execució, en la presentació de les peces, en la presència a sobre de l’escenari... fins que després de la mitja part, només veure’l sortir em vaig quedar fascinada, entre incrèdula i enamorada del personatge. Va aparèixer vestit de dona, feia el paper de transgènere del musical rock Hedwig and the angry inch.

L’impacte de veure’l en un registre tan contraposat a la seva manera de fer em va captivar.

El mateix em passa amb el ja popular Profesor de La casa de papel, un home atrapat per una profunda timidesa i incapaç de mirar als ulls. Quan es converteix en un cervell privilegiat en l’art de la docència a una banda d’atracadors se sent poderós i capaç d’anticipar fins al més petit detall del pla que organitza mil·limètricament.

A començaments dels 90 TV3 va emetre la sèrie Quan es fa fosc, la història d’un jutge de dia que per venjar la mort de la seva dona i la seva filla es convertia en justicier de nit, quan es feia fosc.

Aquesta és precisament la sensació que vivim actualment, tranquil·litat de dia i violència de nit. Com si a mesura que s’anés fent fosc la mateixa ciutat que es vestia de pau a ple sol es transformés en un escenari de foc i enfrontaments bèl·lics en què només una de les dues parts va convenientment armada i protegida.

La sensació que vivim actualment, tranquil·litat de dia i violència de nit

Les batalles campals vistes aquests dies a diferents punts de Catalunya són fruit de l’esgotament d’un poble que s’ha cansat de rebre, tant físicament com moralment, que ha rebut la sentència del procés com una llosa i està lluitant per la seva i la nostra dignitat. Consti que no defenso la violència com a mesura de resolució de conflictes, i menys la de possibles grups organitzats que els és igual per què fan les barricades mentre aconsegueixin el seu objectiu.

No entenc la ràbia dels cossos uniformats que en comptes de protegir el poble, han pegat, disparat i detingut a manifestants i periodistes que no cometien cap delicte.

Tant de bo la vessant nocturna de les manifestacions diürnes tingués el mateix caire pacífic i exemplificant. El problema és que molts mitjans de comunicació no se’n farien ressò, ja que els agrada més el contrast groc amb la foscor, el groc del sensacionalisme, el groc del foc.

* Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.