El dia que Gaudí també va ser empresonat

A ntoni Gaudí fou detingut i empresonat durant la dictadura de Primo de Rivera. L’episodi s’explica al llibre de Cèsar Martinell Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix  (Cossetània), un fragment del qual em fa arribar el doctor Jaume Benages, uròleg de Santa Tecla i  president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona. Martinell narra la conversa que va tenir amb Gaudí l’endemà de sortir de la presó el 12 de novembre de 1924, on l’arquitecte de Reus o Riudoms hi va anar a parar per haver assistit a una missa a l’església de Sant Just de Barcelona en sufragi dels caiguts durant el setge de 1714. Segons explica el propi Gaudí, fou tractat de «sinvergüenza» i engegat «a la mierda» per no voler parlar en castellà durant les hores que va estar en aquell «petit infern», en les seves pròpies paraules. El geni del modernisme va sortir en llibertat després de pagar deu duros. També va abonar cinc duros de multa d’un venedor ambulant, «un pobre home», company de cel·la perquè el van enxampar «sense la patent oportuna». Agraït, va preguntar al mestre com es deia per tornar-li algun dia els diners. Gaudí respongué: «El meu nom no necessiteu saber-lo, i els diners, quan ja els tingueu per retornar-me’ls, els doneu a una altra persona que ho necessiti, amb esperit de caritat com jo ho faig amb vós».