El dia que em vaig quedar amb cara de lluç

Pocs dies abans que Carina Mejías (exmembre del PP) anunciés que fitxava per Ciutadans havia estat a casa fent un cafè. Sóc amic de Carina Mejías per via del seu home, amb el qual vam estudiar junts i vam viure moltes aventures juvenils pels tocoms del Pirineu. Quan es va fer pública la incorporació de Mejías al partit de Rivera em vaig quedar amb cara de lluç. Suposo que la mateixa cara que ha posat la Carina quan s’ha assabentat de la intenció de Rivera de fitxar Manuel Valls com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Ara és Carina Mejías la portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament barceloní i estava disposada a lluitar a les primàries, tal com marquen els estatuts del partit, per repetir a la candidatura. Durant el I Encontre Nacional de Ciutadans, Rivera va dir als seus líders territorials que «espero que entengueu que per governar és important que gent bona s’incorpori a les nostres llistes». Això de «gent bona» no ho deu dir pas per Manuel Valls. L’exprimer ministre francès suma fracàs rere fracàs. Ha fracassat com a aspirant presidencial i no és res més que un diputat sense partit. Per arrodonir el seu annus horribilis s’acaba de separar de la seva segona esposa, la violinista Anne Gravoin. Valls busca una sortida política a la seva ciutat natal, Barcelona, i ha trobat l’aliat perfecte en Rivera. Tots amb cara de lluç.