El doble confinament de les persones grans. La bretxa digital generacional, al descobert

Fins no fa pas tant, quan contractàvem un servei ens demanaven l’adreça postal i el telèfon fix. Avui són dades personals secundàries en favor del telèfon mòbil i el correu electrònic, que són els canals imprescindibles de comunicació en aquesta emergent societat digital. Però encara hi ha un segment que es resisteix a entrar de forma decidida a Internet i és el formar per les persones de més de setanta anys. Dit d’una altra manera, per un cantó hi ha els nadius digitals, que van néixer a partir de 1980 i, per altra banda,  els anomenats immigrants digitals, un ampli grup  format pels majors de quaranta anys on hi ha grans diferències en funció de l’edat, donant lloc a la bretxa digital generacional.      

La consultora de marketing digital Ditendria i Exit Editorial van tenir l’encert de contactar amb professionals del sector bancari i assegurador per demanar -los la seva visió del futur a partir de l’impacte de la Covid-19. D’aquella iniciativa ha sortit el llibre El futuro de la banca, los seguros y los clientes tras la crisis 2020, escrit per 65 experts, entre els quals he tingut el plaer de participar-hi. És un excel·lent recull de les principals visions i tendències on el gran protagonista és la digitalització. Una de les aportacions  del treball és justament el paper de la gent gran en aquesta societat digital. 

Les administracions han descuidat el foment de l’ús de les TIC entre la gent gran

Es calcula que menys del 40% del majors de 76 anys tenen un telèfon intel·ligent (smartphone), amb la qual cosa estan exclosos de moltes gestions amb empreses energètiques, bancàries i de la pròpia administració, sectors que tendeixen a reconduir-ho  tot cap a un entorn web. Un referent en aquest camp és el professor Leopoldo Abad, de la Universidad CEU San Pablo, que també ha analitzat l’impacte recent de la Covid, on admet que els nostres avis han viscut un doble confinament: «Les persones grans que no tenen suficients coneixements digitals s’han vist aïllades perquè no han tingut capacitat de comunicar-se, tot i que l’interessant és que les pròpies famílies s’han adonat d’això».

Abad porta temps seguint la bretxa digital generacional i pronostica que una societat més digital «ens condueix cap a una situació on els més grans es veuran abocats a una major exclusió i patiran més vulnerabilitat tecnològica». Per això en un recent informe defensa l’alfabetització digital per garantir la seva inclusió en clau d’oportunitat. Al seu parer, la tecnologia es pot utilitzar per unir les persones i contribuir a la reducció de la marginació, la soledat i la segregació entre edats, amb la qual cosa recomana que es prenguin les mesures pertinents per garantir l’accés, la participació i l’adaptació als canvis tecnològics.  Per ell, Internet pot empoderar els més grans des de molts punts de vista. A nivell social, les videotrucades s’han convertit en una via per trencar amb l’aïllament. Des del punt de vista administratiu i de comerç electrònic contribueix a la seva autonomia, sense oblidar els factors participatius i psicològics. També és molt crític amb les administracions, a les quals acusa de centrar-se només en el desenvolupament  d’infraestructures en detriment del foment i dinamització de l’ús de les TIC. I que vol dir alfabetització digital? Doncs tenir competència digital per buscar informació, fer un ús adequat de les eines de comunicació en les situacions el dia a dia  fins al punt d’estimular la innovació i la creativitat de la persona. 

Si s’aposta per l’alfabetització digital, la tecnologia  ajuda a combatre l’aïllament 

El concepte de bretxa digital sorgeix a principis dels anys 80 a França, associat a la diferent capacitat econòmica per comprar un nou terminal telefònic que oferia guies telefòniques digitals. L’administració Clinton ho va recuperar ja vinculat a les diferències d’accés a les noves tecnologies, mentre que actualment s’ha traslladat a les desigualtats en funció de l’ús d’Internet on les mancances en habilitats digitals genera la nova desigualtat.  

Les últimes dades del INE indiquen que un 69% de sèniors entre 75 i 84 anys no havien utilitzat mai Internet, una dada que s’eleva al 88% quan són majors de 85 anys, en un context d’accelerat envelliment de la població.  

* Periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona.