El fiasco del Nàstic. Eviteu el daltabaix ara que hi sou a temps

No compartim aquesta tradició dels bons propòsits quan canviem l’any, aquest desig d’esmena que, simplement, podríem afrontar en qualsevol moment sense escudar-nos en les habituals excuses de mal pagador. En el cas futbolístic, el mercat d’hivern serveix, en teoria, per esmenar bonys i berrugues causats per decisions anteriors. Per cercar allò puntual que necessites si vols perseguir ambicions puntuals.

Si parlem del Nàstic, haurem de convenir que el gir ha de ser monumental, digne d’epopeia grega. Ara bé, amb el pa que s’hi dóna a la Bulladera, amb la galdosa trajectòria que sumen els seus responsables en l’acumulació dels darrers anys, qui ha de ser el pinxo que es responsabilitzi de les novetats?

De moment, després de l’enèsim fiasco contra l’Hèrcules, l’entrenador de torn ha confessat que la sacsejada hauria de ser fonda, que això no es remuntarà a força de confiar que a Segona B guanyes pel pes de la samarreta. No, de moment vivim un majúscul fiasco i cal una petita revolució, però no serveix de res gaudir d’un respectable pressupost si no hi ha criteri professional al darrere.

No serveix de res un respectable pressupost si no hi ha criteri professional

La pregunta retòrica surt sola: I qui ha de fitxar al mercat? Si deixen la decisió en mans de la secretaria tècnica, caldrà recordar el paper d’estrassa que ha realitzat fins al moment. D’aspirant a l’ascens a no moure’s de les calderes de l’infern en tota una primera volta. Com per confiar-hi.

Si és l’entrenador qui apunta els noms que li farien patxoca entre els disponibles, igual no hi és d’aquí a quatre dies.

A sobre, convé el recordatori, mai saps què et trobaràs entre les paradetes d’hivern, que els descarts acostumen a ser melons per obrir i ningú garanteix solvència acreditada. I arribem així, sense gaire confiança ni tampoc esperança, a la tercera opció.

En cas que sigui el Consell d’Administració qui agafi aquest brau per les banyes, ai, feina rai, que no corregiran l’erràtica trajectòria dels darrers cursos només posant-hi voluntat. En tot cas, ja que entre els encerts de la seva gestió figura un encomiable sanejament de l’estat de comptes, l’únic que se’ls hi pot pregar és que obrin el talonari i el deixin a disposició de qui prengui finalment la iniciativa de reflotar el vaixell ràpid, no fos cas que la cosa es compliqui.

El panorama és, justament això, un panorama que requereix fe i l’auxili d’espelmes al sant de devoció, a veure si hi ha sort i sona la flauta. Ara, ja costa insistir en exercicis de confiança perquè sí.

No paga la pena buscar responsables de la desfeta. En tot cas, convé un munt d’energia i treball per afrontar el cop de volant i evitar-nos més patiment. Sortir del pou aviat, respirar profundament, esvair neguit i passar pàgina, conscients que enguany se’ls hi han acumulat les pífies.

Es tracta de corregir a l’espera de tancar l’exercici amb canvis a consciència que impliquin tots els nivells del club. Ja n’hem col·leccionat prou, d’annus horribilis.

Al juny, que s’acabi aquest ferum de resclosit i entrin cares noves

Al juny, que obrin finestres, s’acabi aquesta ferum de resclosit i entrin cares noves, que el procés de selecció sigui realment professional, que pleguin el grapat de responsables que ara no cal assenyalar amb el dit, no fos cas que entréssim en una nova dinàmica de disparar-nos als peus just quan no convé als interessos generals de l’entitat.

Demanem al 2020 un nou Nàstic i ens marquem pròrroga de mig any a fi de conformar un horitzó lliure de núvols, d’aquests temporals als quals no volem acostumar-nos. Res de foc nou, ni de caure en diagnòstics apocalíptics de creure que tot va malament. Amb recordar el Genuine o les excel·lents campanyes de solidaritat que promou el club n’hi ha prou per fugir de visions extremes, que el mas no crema per tot arreu.

Gasteu, eviteu el daltabaix ara que sou a temps, malgrat que no ens quedi clar qui ha d’agafar el timó i prendre decisions. Bàsicament, perquè hem perdut la confiança en els líders que col·leccionen ensopegades en pedres fàcilment evitables si hi hagués criteri, full de ruta, energia que evités aquest fatalisme avui generalitzat. Toca arremangar-se per sis mesos i després, ja en parlarem.

* Periodista. Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.