Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El foc es combat amb la prevenció

Anàlisi. Com a usuaris d’una comunitat i territori som els principals actors per lluitar contra els incendis a través d’hàbits i consciències responsables

Iñaki Delaurens

Whatsapp
Imatge dels incendis forestals que estan destrossant l’entorn natural d’Austràlia des de fa mesos. FOTO: EFE

Imatge dels incendis forestals que estan destrossant l’entorn natural d’Austràlia des de fa mesos. FOTO: EFE

Austràlia està sent castigada per les flames. Encara que sigui a l’altra punta del planeta, els grans incendis forestals (GIF) deixen un paisatge postapocalíptic amb conseqüències nefastes per a tots. El pitjor no és saber quan podran donar per extingits els focs, sinó la confirmació de l’abast incommensurable de futurs incendis forestals.

Les xifres procedents dels antípodes són esfereïdores. Vuit milions d’hectàrees cremades –com prop de la superfície de tota Àustria–, més de mil milions d’animals morts, 26 persones mortes, més de 200 incendis actius, prop de dues mil llars cremades, onades de calor que voregen els 50º de temperatura, flames que arriben a 70 metres d’altura i més de 3.000 bombers que s’ha passat el Nadal lluitant contra el foc.

Els bombers fa mesos que treballen sense descans a Austràlia. Foto: EFE

Els GIFs són un dels grans reptes de futur. Potser sempre ho han estat, però la situació s’accentua en els darrers temps. L’escalfament global i mala gestió del paisatge, entre altres factors, fan que visquem en un entorn amb molt combustible a punt per cremar. Només fa falta una petita espurna perquè comenci la pirotècnia descontrolada.

I no cal anar-se’n fins a Austràlia. L’últim estiu ho vam viure a la Ribera d’Ebre amb un foc que va cremar prop de 6.000 hectàrees. Al llarg de l’estiu les condicions meteorològiques van donar peu a una campanya forestal molt intensa. No estem parlant de successos aïllats. No fa gaire Portugal, Grècia, Sibèria o l’Amazones també en van ser víctima. És una tendència planetària. El comportament rebel dels GIFs va en augment i cada vegada fan més mal.

Més de mil milions d'animals han perdut la vida als incendis d'Austràlia. Foto: EFE

Catalunya és un escenari propici per patir incendis forestals. Vora el 70% del sòl és massa forestal, una xifra que no para de créixer en detriment del descens de l’agricultura i la ramaderia. Combustible potencial si no es gestiona bé. A més, cal recordar que el foc és un element natural als ecosistemes mediterranis. La natura és sàvia i els incendis són una manera de gestionar-se per ella mateixa. El problema sorgeix quan l’acció humana altera tota l’equació.

Molta gent té la imatge del bomber com si fos un superheroi. Però tots estem fets de la mateixa matèria i cal entendre que per la seva intensitat i abast, hi ha GIFs contra els que es pot fer ben poca cosa. La prevenció en aquest sentit és l’arma més poderosa i tot comença per un mateix. Sí, sí, per vostè com a usuari d’una comunitat i territori.

Camió de bombers a Austràlia. Foto: EFE

Accions responsables

El primer que es pot fer per prevenir grans incendis forestals és reduir la nostra petjada ecològica. Aquest any el concepte ‘canvi climàtic’ ha evolucionat en ‘urgència climàtica’. El 2019 ha sigut el segon any més càlid de la història segons dades oficials i la temperatura mundial ha estat 0,6º més alta que la mitjana entre 1981 i 2010.

Introduir accions respectuoses amb el medi ambient en la nostra rutina no és una opció descartable. Petits hàbits a seguir com les tres ‘R’: reciclar, reduir i reutilitzar; optar per anar a la feina en transport públic o bici; o controlar el consum energètic a casa. Es tracta de minimitzar el nostre impacte en l’escalfament global.

Helicòpter, lluitant contra els incendis forestals. Foto: EFE

La gestió del paisatge és un dels altres factors. Hem de tenir un entorn natural que sigui resilient per adaptar-se a nous paradigmes. Aquí juguen un rol clau les estructures forestals, el mosaic agrícola i forestal i sobretot la classe política. Cal deixar de pensar en el paisatge com un decorat i veure’l un element viu a gestionar. Invertir en territori.

La gent de ciutat acostuma a sortir dels seus laberints de ciment per gaudir del paisatge. És molt poètic admirar boscos verds, però des d’un altre punt de vista, tot allò crema. Així doncs, comprar productes de proximitat és una de les accions més importants en la prevenció d’incendis. Donar suport als ramaders i agricultors catalans que cuiden la terra (com la iniciativa Ramats de Foc). I és que el sòl cultivat i treballat pels pagesos són els millors tallafocs que tenim.

Els animals són molt vulnerables davant els incendis forestals. Foto: EFE

Per entendre el paper de la pagesia, sense anar més lluny aquesta setmana s’han fet cremes controlades entre Gandesa i Bot, a la Terra Alta, per netejar una zona de bosc i matolls que antigament estava cultivada. Després del seu abandonament als anys seixanta, arbres i malesa han aparegut sense control. Aquestes accions de prevenció són cada vegada més necessàries davant l’èxode rural.

Aquesta és una altra de les raons. La despoblació rural comporta la renúncia del territori i una gran amenaça per a tot el que l’envolta. Com ja s’ha apuntat, la gestió del paisatge és vital i davant la febre per viure a la ciutat, tot i els esbojarrats preus de l’habitatge, la primera que en surt perdent és la comunitat rural. Als urbanites els agrada anar-hi el cap de setmana, però cada vegada hi ha més massa forestal i el sotabosc està més brut. Tot a punt per començar a cremar.

Temas

Comentarios

Lea También