Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El futur de Sud-àfrica: ‘Nkosi Sikelel iAfrica’ (i de pas, Catalunya)

L’ANC sud-africà té nou cap, en Cyril Ramaphosa. És l’esperança que la corrupció que ha marcat el govern de Jacob Zuma serà combatuda amb fermesa i l’economia, redreçada

Lali Cambra

Whatsapp
La Mirada. Per Lali Cambra: 'L’ANC sud-africà té nou cap, en Cyril Ramaphosa'

La Mirada. Per Lali Cambra: 'L’ANC sud-africà té nou cap, en Cyril Ramaphosa'

Que déu beneeixi Àfrica. És un dels himnes nacionals més bonics, el sud-africà, una fusió de l’antic himne Afrikaner i d’un himne de resistència, Nkosi Sikelel iAfrika. Es canta en anglès, en afrikaans, en khosa (la llengua del Mandela), en zulu i en sesotho. Vaig intentar aprendre’l, però en els set anys que vaig viure allà no hi va haver manera. No per la seva dificultat (que amb cinc llengües, en té), sinó per incapacitat mental de retenir una cançó sencera. No me’n sé cap. Ni nadales, ni el ‘baixant de la font del gat’, ni les jotes que cantava el meu tiet, ni La Internacional, ni Els Segadors -la versió heavy tampoc no va ajudar- ni, per raons òbvies, l’himne d’Espanya (més enllà dels dos versets infantils: Franco, Franco, que tiene el culo blanco... En fi). Tampoc no he fet esforç per memoritzar-ne cap. I himnes nacionals menys, que tinc influències de la veritable generació Ni-Ni (x2): ni pàtria ni bandera, ni déu ni amo.

Sí que vaig mirar d’aprendre Nkosi Sikelel. Els amics d’allà se la sabien, s’emocionaven en cantar-la i de fet no era estrany aprendre-la, tots més o menys ho havien hagut de fer de bell nou, ja que va ser l’himne concebut per a un nou país, la Rainbow Nation, el 1994, un país on gent de tots els colors de pell viurien units, el règim racista de l’apartheid enterrat, amb igualtat i prosperitat.

Vaig arribar el 2003. No feia tant que el país culminava la seva transició, pacífica, exemplar, de reconciliació. Amb canvis ràpids: nova bandera, nou himne, nou -i venerat- cap d’Estat, en Nelson Mandela, nova constitució i parlament, successió de Mandela per un nou president, en Thabo Mbeki, molta esperança, optimisme, plans de fer de Sud-àfrica, i per extensió de l’Àfrica, un país i un continent nous, lliures de passat colonial i amb pes específic en l’ordre mundial

Primeres esquerdes, el 2003

El 2003 encara es respirava aquest optimisme, tot i que ja es començaven a veure esquerdes: el partit de Mandela, el Congrés Nacional Africà (ANC en anglès), per la seva àmplia base de vots podia veure’s en el poder molts anys, però la transformació econòmica i social no arribava a tothom. La pobresa era terrible i no es creaven suficients llocs de treball, Sud-àfrica era epicentre de la pandèmia de la sida, corrupció i criminalitat es disparaven. Mbeki va ser substituït el 2008 per Jacob Zuma. Zuma, un lluitador antiapartheid destacat, popular, arribava al poder amb el suport d’aquells que esperaven més reformes econòmiques, més decisió en les polítiques de redistribució. Es van trobar, però, amb escàndols de corrupció continus i una figura presidencial dubtosa. Sud-àfrica perd pes internacional i la Rainbow Nation sembla esvair-se.

Aquesta setmana, l’ANC ha escollit nou cap, en Cyril Ramaphosa: militant sindicalista i antiapartheid històric, es deia d’ell que era el preferit de Mandela i va ser clau en negociar la transició. Reconvertit en home de negocis multimilionari, és ara esperança perquè la corrupció serà combatuda amb fermesa i l’economia, redreçada (entenent que l’ANC guanyarà les eleccions). Em diuen que els sud-africans s’ho miren amb cert escepticisme. Jo malauradament també.

Vaig intentar aprendre’l. Amb el Mundial de 2010 apropant-se, no m’imaginava movent els llavis fent veure que em sabia l’himne dels trons. No me’n vaig sortir del tot, les primeres estrofes i ja. Per sort per a la meva relació amb la cançó, Sud-àfrica no va arribar lluny en el torneig. Els sud-africans van quedar decebuts, però es van consolar perquè el Mundial va ser un èxit. La decepció, però, que poden sofrir amb en Ramaphosa tindria conseqüències desastroses per a la construcció del país anhelat. Així doncs, Nkosi Sikelel iAfrica*. I ja posats, de retruc, Catalunya.

*A Youtube, versió de Miriam Makeba amb la Ladysmith Black Mambazo. Emotiva.

Periodista. Treballa a Metges Sense Fronteres, on cobreix diversos països d’Àfrica i Sud-amèrica. Abans va fer de corresponsal per a mitjans estatals a Sud-àfrica. Va començar com a periodista a Tarragona.

Temas

Comentarios

Lea También