El futur de l´Hospital Joan XXIII de Tarragona

Sempre he sentit dir que tenim el que ens mereixem, sobretot quan et queixes dels polítics. Jo penso que tots patim el que altres han votat. Bé, podríem dir que les coses són segons el color a través del vidre que es mira.

Ara, parlant de l’Hospital Joan XXIII, que s’està quedant obsolet, mirant-se cara a cara amb l’Hospital Sant Joan de Reus, que, segons diuen, va costar l’esgarrifosa xifra de 170 milions d’euros, penses que aquí hi ha marro. Es va donar el títol de dos sants iguals de nom, però no de fets. Potser a Reus pensaven que hi hauria més malalts dels que realment hi ha, o potser van llegir el futur i van veure a Tarragona com s’anava enfonsant. Es va parlar un temps que volien compartir capitalitat. Veig que això ha passat ja de moda o no se’n parla. També els greus casos de corrupció (cas Innova, per exemple) han posat al descobert que no tots els diners estan ben invertits, sinó que s’han anat repartint per algunes butxaques.

No sé si serà casual que Reus hagi prosperat perquè el govern de la Generalitat era del mateix signe polític, mentre que a Tarragona ho teníem al revés, o cosa de sort, però a la meva edat ja no crec en aquest tipus de sort.

Tenim massa forats a Tarragona i se’ns estan escapant moltes coses. Com tenim el tema dels assessors a l’Ajuntament? Els han fet fora o encara hi són? Paciència.

M. Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)