El gran risc

Un dels grans riscos de la situació crítica que viu Catalunya és que tornem a desenterrar l’enfrontament social. No entraré en l’argument de les tertúlies de ràdio madrilenyes sobre les famílies que han deixat de parlar-se, que això passa a les millors cases sense necessitat de procés. Em vull referir a la divisió que fan alguns entre catalans bons i catalans dolents. El procés, de la manera que s’ha plantejat, ens ha abocat a una situació maniquea molt perillosa: o ets independentista o ets unionista. Doncs miri, no. I si no sóc ni una cosa ni l’altra? No està permès. Ara o ets blanc o ets negre. Reduir Catalunya al maniqueisme del sí o del no  distorsiona la realitat del país i provoca grans injustícies que minen la convivència. Per exemple, no és just criminalitzar els alcaldes que no han cedit locals municipals per al referèndum, alguns dels quals tenen una llarga història de lluita per la democràcia i la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya. Anem amb compte que el procés sobiranista, així plantejat, no ens devori a nosaltres mateixos.