Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

El jesuïta historiador i poeta

Orfe de pare, va viure al carrer de Sant Agustí i estudià al Seminari
Whatsapp

Orfe de pare, va viure al carrer de Sant Agustí i estudià al Seminari. Cursà els estudis de filosofia però després optà per entrar als jesuïtes l’any 1952. Passà per Veruela, Raimat i Sarrià. És ordenat prevere del bisbe de Barcelona el 1965. Estudià a les universitats de Bordeus, Barcelona i a la Universitat Gregoriana a Roma on entrà l’any 1968. Fa lletres, literatura i teologia. Esdevé literat, historiador, poeta, progressista i catalanista. Escriu les rimes poètiques com Comptar bigues o Lletra de Batalla, Premi Recull 1971, Oda nova a Tarragona de 1978, i altres treballs poètics.

Va a Bordeus i posteriorment al Canadà. És amic de Foix i Carles Riba i escriu articles envers el nacionalisme català i la situació actual de l’Església. El 1968 escriu el primer llibre en prosa Pàtria ignorada, i després obres com Les trampes de l’Enric, de 1977, o una biografia popular del Cardenal Vidal i Barraquer, de 1979. Posteriorment publica Gomà-Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església del 1939 i L’Estat i les esglésies per separat.

Va col·laborar a Serra d’Or, i va ser present al gran homenatge a Pompeu Fabra. Conjuntament amb l’obra poètica, conreà l’assaig i la història. Un testimoni excepcional de la seva obra fou Ignasi Riera, jesuïta, que després es secularitzà, i que va ser un valedor de l’Oda nova a Tarragona, en la que col·laborà en el pròleg. Comas continuà escrivint i l’any 1983 publica el primer llibre Les paraules devasten. En homenatge al poeta, una editora barcelonina li dedicaria un llibre: Inaudits testimonis. Comas és un intel·lectual i humanista de pro; és un bon patrici i un tarragoní que mereixia més. D’entre les obres seves en destaquen versos com... «Aturat un moment mira el mar!, Tarragona, faixa blava del Balcó del Mediterrani, que la costa florida de càmpings i hostals que esmercem el teu sol, del nostre mar diàfan tu marques petroli!...» Els darrers temps va viure a la residència dels jesuïtes de Sant Cugat del Vallès, fins que la seva ploma callà per sempre fulminat per un atac de cor.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También