Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

El llaç, una forma de subversió no violenta

El cas dels llaços grocs no és un tema de llibertat d’expressió. És un tema de «subversió no violenta», Que ningú no es confongui.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Col·locació de llaços grocs a la Bisbal d'Empordà. EFE

Col·locació de llaços grocs a la Bisbal d'Empordà. EFE

Albert Rivera i Inés Arrimadas, escortats per un núvol de fotògrafs i càmeres de televisió, han retirat personalment llaços grocs dels carrers d’Alella. «Volem donar suport a la gent que fa la feina que hauria de fer l’Estat», han argumentat. Els líders de Ciutadans consideren que l’espai públic ha de ser «neutral» i no s’hi poden posar emblemes partidistes. És evident que la llibertat d’expressió, a la qual apel·len els qui pengen els llaços grocs, té unes normes que la regulen. Tothom pot utilitzar l’espai públic en els termes que estableixen les normes que ens hem donat. Per fer ús de la llibertat d’expressió als carrers i places tenim uns llocs i uns períodes determinats. Tanmateix, el cas dels llaços grocs no és un tema de llibertat d’expressió. És un tema de «subversió no violenta», una forma de lluita política que Eduardo Haro Tecglen va definir com «l’ús de mitjans subtils d’expressió, publicació o crítica adreçats a destruir l’ordre establert o a fer veure que existeixen altres ordres millors». Com se li va escapar al president Torra, es tracta «d’atacar l’Estat». Tanmateix, a l’Estat, l’escampall de passamans grocs no li fa ni aire. Ahir ho va avisar Pedro Sánchez: «L’independentisme no té força política suficient per demanar-me un referèndum». Au! Se’ls ha girat feina, a Torra i companyia: a buscar més suport polític! 

Temas

Comentarios

Lea También