El llegat de Montserrat Roig

Pionera. Va ser una precursora de la nostra manera de pensar i viure. Va ser de les poques persones d’esquerres que va veure clar que la igualtat homes-dones és una qüestió de drets humans i que no es podia deixar per al futur

14 mayo 2018 18:54 | Actualizado a 14 mayo 2018 19:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Ara que treballem tan intensament en la recuperació de la memòria històrica, cada cop que escolto alguna de les notícies que hi estan relacionades, penso en la Montserrat Roig.

I per damunt de tot en la magna obra Els catalans als camps nazis que ara finalment s’ha tornat a editar i que és un dels màxims exponents del periodisme d’investigació i subjecte d’estudi des de la història. 

I per què reivindicar-la ara? Perquè va ser una precursora de la nostra manera de pensar i de viure. Va ser de les poques persones d’esquerres que va veure clar que la igualtat entre homes i dones és una qüestió de drets humans i que no es podia deixar per a un futur, per anys després, un cop la democràcia ja estigués en marxa.

Que si s’havia de canviar de model i sistema polític -d’una dictadura a una democràcia- s’havia de fer posant al centre el més important, les persones, i les dones no només hi estem incloses, reclamem l’espai que ens pertoca. Ara també que les dones hem hagut de tornar al carrer a reivindicar-ho gairebé tot.

Fa poc, em demanaven quin era el llegat que Montserrat Roig ens ha deixat i jo crec que en la reivindicació de la memòria històrica del periodisme hem de tenir molt en compte que ella sempre va exercir un periodisme rigorós i compromès disposat a denunciar i visibilitzar la situació dels més febles.

I el fet de ser dona, conscienciada i feminista. Ella mai va deixar de posar en evidència que el món on vivia era patriarcal i sexista i que per això va haver de lluitar contra paranys i clixés que circulaven aleshores i encara avui circulen i que de forma genèrica podríem resumir en: la professió enfrontada a la maternitat, el tipus de periodisme que s’exercia, la informació de proximitat, i me’n deixo. 

Les lluites actuals

En la mateixa entrevista em demanaven què em va marcar de la Montserrat Roig. Doncs, des de la frase feta «la mirada violeta» fins a «jo també soc adúltera», passant per «la televisió democratitza l’espectacle, però, qui escriu el guió?», podrien ser els peus de foto d’una sèrie d’imatges que tota una generació d’homes i dones compartim amb la Roig.

I com a periodistes, una visió sempre crítica, recelosa amb el poder i de qui l’ostenta. Sense autocensura i sobretot ens va ensenyar que no es pot exercir el periodisme improvisant ni des de la ignorància. Que el nostre és un ofici i com a tal és fruit d’un procés, d’un procés d’aprenentatge constant i continu. I ella a més ho va fer des de la llengua que dominava: el català.

I d’ella em queda i em quedarà sempre com sabia buscar, treballar i cuidar les fonts, contrastar la informació, i la recuperació de la memòria històrica. Deia allò de: «recordem perquè algú abans ha recordat». Crec sincerament que algunes de les lluites que tenim plantejades actualment: la bigdata i el periodisme de dades, com explicar la memòria històrica del present projectant el futur, són només ajustos tecnològics del contingut que defensava ella.

He tingut l’enorme privilegi de formar part del jurat del Primer Premi Montserrat Roig que convoca l’Ajuntament de Barcelona. Uns premis de l’àrea de Benestar Social que tenen una molt llarga trajectòria, de més de 20 anys, però que han decidit que a partir de l’edició d’aquest any són els Premis Montserrat Roig.

És la recuperació de la memòria periodística i de la lluita social. De la firma d’una dona compromesa, col·laboradora a la revista Carrer de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, allà on comencen totes les lluites.

No puc negar l’admiració per la Roig de qui vaig aprendre moltes coses en l’àmbit periodístic, la principal però, la repeteixo: el periodisme no es pot exercir des de la ignorància. Vol, demana i necessita una formació continua. Vol i demana escoltar, cosa que feia ella amb mestratge en les seves entrevistes a la televisió, gènere en què es va especialitzar i on va destacar per la voluntat de conèixer els personatges de les generacions que l’havien precedida.

I avui faig extensiva la meva admiració al seu fill Roger Sempere que d’una manera natural i discreta assisteix als homenatges a la periodista i escriptora, feminista, dona combativa, referent de moltes dones a qui va ajudar, explicant les seves vivències personals amb la que era a més de tot això, la seva mare. Roger ha estat un gran plaer!

 

Periodista. Reelegida com a degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana. 

Comentarios
Multimedia Diari