El meu fill és negre. Per què no pot sortir de casa?

Ara fa 14 anys vaig rebre un dels tres regals més importants de la meva vida. Em va arribar el tercer fill. Ell va ser un nen molt esperat. És adoptat i junt amb les meves altres dues filles són la meva vida. Ara té 15 anys, ha començat a sortir amb els seus amics, a viure la vida sense tenir els seus pares al costat, com és natural. Però, des de fa un any, aproximadament, els serveis de seguretat de l’Estat l’han aturat sis vegades perquè s’identifiqui tractant-lo sempre com a delinqüent o, potser, com a terrorista. Sí, sí, no rieu. Sabeu per què? Ell va néixer a República Dominicana i, és clar, és negre. Avui, dissabte 24 de gener de 2015, després d’haver passat un dels pitjors moments de la seva curta vida, li han prohibit anar a Tarragona capital. Per què? No ho sabem. Ell ha arribat amb el seus amics des de Cambrils per passar la tarda a Tarragona, i, només sortir del tren, els mossos d’esquadra l’han aturat, se l’han emportat a la placeta que hi ha al costat de l’estació, li han fet treure l’abric, les sabates, el mòbil, les claus, la cartera, l’han escorcollat pèl a pèl i l’han fet estar un bon, bon espai de temps de cara a la paret, sense abric ni sabates, dient-li que no podia trucar els seus pares que és el que demanava ell (és menor d’edat) fins que l’han deixat marxar dient-li que no el volien veure mai més per allà. Avui hi ha hagut una agafada de joves, sobretot marroquins, llatins i negres. I jo em pregunto: fins ara l’havia advertit de les bandes ultres, d’aquells que odien els negres. Ara l’he d’advertir també de les forces de seguretat? Avui, quan ha acabat aquest malson, el meu fill m’ha dit: Mama, no podré sortir de casa si no és amb vosaltres. És just això? És el país que volem?

Rosa M. López Portilla

(Tarragona)