El millor homenatge, la victòria

Vero, avui t’hem dit adéu, mirant de sobreposar-nos a la pena, la ràbia i la frustració. Ho hem fet des de l’espontaneïtat, des de la senzillesa i l’honestedat que només la improvisació garanteixen. Algunes hem pogut parlar, a d’altres un dolor famolenc se’ls ha cruspit les paraules.

T’hem recordat vital, alegre, generosa i combativa. Aquesta era la teva manera d’entendre la lluita, des de la generositat envers qui tenia menys que tu, des de la solidaritat amb qui patia més que tu, des del compromís amb aquells i aquelles que lluitàvem igual que tu.

Vas assaborir el germen del 15-M, vas impulsar l’assemblea de barris de ponent, les marxes per la dignitat. Vas ser un exemple de lluita al teu barri, on vas viure les teves 42 primaveres. Valenta, decidida, optimista.

Estaves malalta, però vas lluitar amb força fins al final, clavant les ungles a la vida, des de l’estima i l’amor cap als teus. Aquelles que vam tenir l’honor de conèixer-te en l’activisme, sabem del cert que eres una lluitadora nata. Tenies clar que girar el cap davant d’una injustícia no era una opció i la paraula claudicar no estava en el teu diccionari.

Tu has marxat, però es queda el teu record, ben viu. Es queden els teus somnis, que també són els nostres, que hem construït conjuntament, que cada dia s’apropen una mica més a una realitat.

Vas formar part de la llavor d’una revolta, amb aquelles acampades que bramaven per un canvi. Has viscut les primeres victòries, tímides, però victòries sense cap mena de dubte. La conquesta de les places i els carrers va ser teva, i la petita conquesta a l’Ajuntament, també. Has lluitat en defensa d’un món més just per al teu fill, per a tu i per a totes les persones que estimes, i ets un exemple de dignitat.

Nosaltres seguim caminant, seguirem lluitant, aconseguint petites victòries, celebrant les dels altres, com és el cas del poble grec, que vas seguir fins a l’ocàs de les teves hores. De mica en mica anirem guanyant la batalla, i la victòria serà tan teva com nostra, perquè durem a prop, ben endins, el teu record. Aquest és un any trist. Companys i companyes de viatge ens heu deixat, en un moment en què les minúscules esquerdes al sistema permeten veure un món ple de colors i formes que qüestionen les falses lleis del res no pot canviar. Per això, seguim i seguirem caminant, lluitant, avançant, i el millor homenatge per a tu, Vero, i per als altres, serà la victòria.

DEP Verónica Vázquez Martínez.