Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

El miracle xinès i un servidor

Ara he descobert que sóc padrí de tres xinesos batejats amb el noms de José i Jordi.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Recordatoris dels nens xinesos batejats als anys seixanta.

Recordatoris dels nens xinesos batejats als anys seixanta.

La Xina no només s’ha convertit en la segona potència mundial, sinó que és l’únic país amb capacitat de disputar l’hegemonia als Estats Units. En un reportatge de Zigor Aldama que el Diari publicava ahir diumenge explicàvem que l’any 1978, la Xina representava només l’1,8% del Producte Interior Brut (PIB) global. Actualment representa el 18,2%. I segueix creixent a un ritme del 6,7% anual, molt per sobre del creixement global. Per què m’ha vingut avui parlar de la Xina? M’explico. Tothom tenim algun costum peculiar. A mi m’agrada guardar entre els llibres els recordatoris, estampes i altres papers evocatoris. Em fan de punt de llibre i d’exercici nostàlgic. L’altre dia, remenant un llibre vell, em van sortir tres estampetes. Eren els recordatoris de «donación para bautismo de niños infieles». Cada recordatori tenia la foto de dos nens xinesos i certificava que havia donat quinze pessetes per a cadascun dels batejos. El record certifica que sóc padrí de dos xinesos batejats amb el nom de José i d’un altre anomenat Jorge. En aquella època no es podien posar noms en català. Abans a les aules hi havia una guardiola en forma de cap d’un negret o d’un xinès per recaptar fons per a les missions. Puc dir que em sento modestament copartícip del miracle xinès, tres dels protagonistes del qual es diuen José i Jorge.

Temas

Comentarios

Lea También