Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El moviment ecològic a l'era del desenvolupament sostenible. Les plagues, el nou repte

El problema de la superpoblació de coloms. El seu creixement ha estat tal que degraden el patrimoni i el mobiliari urbà. Els ciutadans n’estan tips i no crec que facin cap retret als encarregats segons la llei d’aturar la plaga 

Josep Maria Martí

Whatsapp

Els ecologistes varen néixer a Catalunya en el tardofranquisme arran dels abocadors del Garraf; la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana dipositaven les seves escombraries dins d’uns solcs monumentals que tapaven amb terra. Quan s’enlairaven els avions del Prat, els viatgers podien observar el desastre.

Aquí, a la mateixa època, començava d’una manera espontània la lluita contra la instal·lació de les centrals nuclears i per l’esgotament dels aqüífers i la seva salinització. De les primeres organitzacions que prengueren el relleu a la gent de la Ribera amb mossèn Redorat, capellà d’Ascó al capdavant, algunes han desaparegut i d’altres continuen. La més emblemàtica fou i crec que és el GEPEC que, a banda d’una voluntat reivindicativa i de lluita per la conservació de l’ecosistema, tenia i té un perfil didàctic i de sensibilització popular.

La problemàtica de l’equilibri ecològic de l’entorn ha estat el gran tema global des de finals del segle passat i als inicis de l’actual. Des d’aleshores tothom parla d’un terme encunyat per l’Informe Brundland de 1987 i que ha fet fortuna: el del desenvolupament sostenible. Sobre com han anat les coses en aquests darrers trenta anys a casa nostra i la bondat del nostre creixement econòmic, manifesto el meu escepticisme i la meva preocupació. El problema de l’aigua l’hem aparentment arreglat a partir del minitransvasament de l’Ebre i de nuclears, és cert que en tenim menys però ens quedarà per a generacions el seu llegat perillós. 

Els ecologistes van néixer a Catalunya arran dels abocadors del Garraf

Ara, els problemes que afecten els entorns urbans però també rurals tenen a veure amb les alteracions dels ecosistemes, amb l’aparició d’espècies vegetals i d’animals depredadores que posen en perill la flora i la fauna autòctones i que s’estan convertint en autèntiques plagues. En el tema animal ja fa anys que patim dos problemes: la superpoblació de coloms i la baixada dels tudons des dels boscos de la serralada prelitoral cap a la plana.

El nostre colom domèstic ha deixat de ser una au amable a la qual quan érem petits donàvem trossos de pa. El seu creixement ha estat tal que a les grans urbs són els responsables de la degradació del patrimoni i del mobiliari urbà, portadors d’agents patògens i que poden ocasionar problemes a persones amb malalties sobretot respiratòries. 

Segons l’article 16 de la Llei de Protecció dels Animals, els ajuntaments són els responsables de procedir al control d’aquestes plagues utilitzant diferents sistemes que estan tipificats. Aquesta setmana el Diari donava la notícia que una mena d’ONG de protecció dels animals anomenada Nova Eucària i que segons consta a la seva web té la seu a Sant Quirze del Vallès havia denunciat a la Fiscalia de Tarragona l’Ajuntament de Reus pel possible maltractament animal pels sistemes que utilitzem per controlar la plaga de coloms.

Ara els problemes tenen a veure amb l’alteració dels ecosistemes i l’aparició d’espècies  depredadores

Una primera constatació: en aquest país i des de fa uns anys, hem substituït qualsevol via de queixa, petició, reivindicació o diàleg per anar directament a la Justícia. Qualsevol pot apel·lar la Fiscalia i construir demandes que en molts casos quan s’expliquen contenen amenaces amagades. En el cas que ens ocupa, ja es parla de possibles sancions i inhabilitacions per a l’alcalde i el regidor de Medi Ambient. La segona observació és saber el perquè de la reacció de la Nova Eucària, si el que realment els ha molestat ha estat un vídeo barroer que volia ser graciós o si la matança és inacceptable per alguns cors sensibles. La realitat és que només cal tombar per alguns indrets de la capital del Baix Camp per adonar-se de la gravetat del problema. Hi ha façanes destrossades, gent que penja les coses més inversemblants per allunyar els coloms i, el més greu, la frustració que tenen les persones en veure que el problema no disminueix. Ara estem en ple període de reproducció d’unes aus que fan dues o tres postes a l’any. Els ciutadans n’estan tips i no crec que facin cap retret als encarregats segons la llei d’aturar la plaga, el que volen és que acabi d’una vegada.

*Josep M. Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida com a professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.

Temas

Comentarios

Lea También