El nostre Hospital

El 10 d’abril la Cambra va presentar les conclusions de l’EIX 2015. Un catàleg de propostes de ciutat elaborat a partir de l’aportació de més d’un centenar d’experts en els diversos àmbits proposats. Un d’ells va ser l’eix de la sanitat, coordinat pel doctor Joan Borràs i el directiu Joan Amigó, que van liderar un equip entusiasta de professionals del sector, aportant valor i prestigi a les conclusions presentades.

Després d’aquesta setmana convulsa que ens ha tocat viure, les conclusions de l’EIX en general, i les de l’àmbit de la sanitat en particular, cobren una especial rellevància. Hem assistit, amb certa perplexitat, a una mena d’espectacle policial i mediàtic al voltant de les últimes detencions de l’afer Innova. El mateix degà del Col·legi d’Advocats i vicepresident del Consell General de l’Advocacia, Pere Lluís Huguet, afirmava que la sobreexposició dels detinguts havia estat excessiva. I més enllà dels interessos de totes les parts implicades en aquest afer, qui realment hi ha sortit perdent amb tot plegat ha estat la imatge de ciutat. Costa molt construir una marca potent com la de Reus. I en jornades com les viscudes, veus que és molt fàcil embrutar-la amb tot el que això comporta.

Però el que també preocupa d’aquest debat és que algú pugui dubtar de la capitalitat de la ciutat en l’àmbit de l’assistència sanitària. Una capitalitat guanyada a pols bàsicament pel bon fer dels professionals de la sanitat pública que han exercit en aquesta ciutat i que han donat nom i prestigi a l’Hospital de Sant Joan.

Per això, respectant l’acció de la justícia i, sobretot, la presumpció d’innocència de tots i cadascun dels detinguts, seria bo que enmig d’aquest terrabastall tots ens comprometéssim en la defensa de l’Hospital i dels seus treballadors, des del primer fins a l’últim. Aquest equipament és la màxima expressió del que l’Administració pública pot fer per servir i atendre el ciutadà. I per això és imprescindible preservar-lo de qualsevol acció judicial, lluita partidista o espectacle mediàtic. Més que mai, toca realçar un equipament del qual ens hem de sentir altament orgullosos ahir, avui i sempre.