Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El nostre pi

A la Catalunya central tenen el Pi de les tres branques, però nosaltres tenim el Pi de les quatre soques.

Josep Ramon Correal

Whatsapp

La primera caminada de l’any ha estat molt fresqueta. Hem arrencat de bon matí a Querol i estava tot el paisatge emblanquinat i els bassals gelats. Hem fet una circular que ens ha portat a l’ermita de Sant Jaume de Montagut i d’allí hem pujat al puig de Montagut des d’on podem contemplar el Montsant, la Mussara, les muntanyes de Prades, el Tallat, Montmell i Montserrat i tot. Però la descoberta del dia ha estat el Pi de les quatre soques. Està amagat en una barrancada dels contraforts del cim de Montagut. És admirable. A un metre del tronc principal arrenquen quatre canons impressionants que s’eleven ben bé vint metres. La simbologia política del catalanisme gira al voltant del Pi de les tres branques  ubicat al Berguedà (imatge de Catalunya, el País Valencià i les Illes). Mossèn Cinto Verdaguer li feu un poema i tot. Però el Pi de les quatre soques li dóna vint voltes. El seu ostracisme és una altra metàfora de la relegació de Tarragona.

Temas

Lea También