Opinión Periodista

El nou noucentisme del celler de Vila-seca. L'obra catalana que ha obtingut més diners dels Fons Feder

Inexplicable. Ara que han canviat les aritmètiques al consistori vila-secà, seria molt estrany i incomprensible que el projecte d’equipament cultural i polivalent i el finançament dels fons europeus es deixessin perdre sense mésLa mirada

Xavier Graset

Whatsapp
Xavier Graset

Xavier Graset

En les capes del record infantil, que comparteixo amb les de molts vila-secans i vila-secanes, hi ha el d’anar a buscar el vi al Sindicat els dissabtes al matí. Pujar aquells tres esglaons per entrar en un àmbit marcat per la fortor de les aromes del vi emmagatzemat en aquelles tines que ocupaven tot el pany de paret i s’elevaven cap al sostre com a gegants marcats pel guix. El mateix guix que omplia les pissarres escolars feia pessigolles a aquells dipòsits amb sumes i lletres, amb referències de collites i raïms. Omplir la garrafa amb una mena de serpentí xifrat per on corria el líquid que seria a les taules del poble un cop passat per l’embut i la garrafa. Veig Ramon del Sindicat i la seva família i veig aquella rajola amb aquell home penjat d’una agulla d’estendre roba amb el lema: «Así murió Ceferino, por beber agua en vez de vino».

El tràfec de la collita, en mesos com aquest setembre que arrenquem, remolcades que es pesaven a la bàscula, em va fer entendre què volia dir la paraula «tara» combinada amb una xifra. Més tard les remolcades eren d’olives que anaven de cap al trull.

L’any vinent farà 100 anys de la seva entrada en funcionament i ja en fa una pila  que està en desús

Però tot això ja només és material d’enderroc personal, nostàlgia pura. La vinya vila-secana ja no passa pel Sindicat. De vi, se n’ha tornat a fer, però en cellers privats, com el de Vinyes del Terrer o a la Bodega de J.M. Bach i fills, per no parlar dels vincles vila-secans dels De Muller via família Martorell, amb bodega a tocar de La Plana. Si tirem enrere en aquest «el món d’ahir», que diria Stefan Zweig, i ens fixem en l’edifici del Celler de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, va entrar en funcionament el setembre del 1920, en ple cooperativisme, i a dins té una clau màgica. Pere Domènech, fill del prestigiós arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser autor també dels cellers de l’Espluga de Francolí i de Sarral, que són del 1913, de l’Estadi Olímpic Lluís Companys a Barcelona, o la casa Marco a Reus, on també va treballar a l’Institut Pere Mata, entre moltes altres obres.

La clau màgica que té el celler noucentista de Vila-seca és la proporció geomètrica precisa amb què es va fer: els dos números grecs PI (que expressa la relació constant entre la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre) i FI (que expressa la raó àuria, la divina proporció).

L’any vinent farà 100 anys de l’entrada en funcionament d’aquesta instal·lació com a celler agrícola, i ja en fa una pila que està en desús, i que l’Ajuntament de Vila-seca en una llarga cursa, en què ha comptat amb el suport de tots els grups polítics, es planteja transformar en un equipament cultural de primer ordre tothora que preservant aquest bé, que forma part del catàleg patrimonial del país i sentimental de molts vila-secans.

Hi deu haver marge per fer aportacions però estaria bé no caure en el bloqueig, en aquella manera de fer, que encara ens tindria amb carrers enfangats

L’ambiciosa obra, per reformar aquests 3.100 metres quadrats, té un pressupost de prop de 5 milions d’euros i compta amb una ajuda de 2 milions dels fons Feder (és l’obra de tot Catalunya que ha obtingut més diners d’aquests fons europeus). Un nou espai cultural i polivalent per poder fer teatre, amb una platea per a més de 500 espectadors, conferències, exposicions... i amb un altre espai de museïtzació, diferent del que hem vist fins ara, que permetrà refer aquest vincle històric i sentimental, que lliga amb l’època del cooperativisme i l’activitat primera d’aquelles parets aixecades amb l’esforç compartit del Sindicat. Un equipament que amb el Castell al costat, amb la feina que fan Conservatori i Auditori, pot ser transformador per a aquesta Vila-seca de més de 23.000 habitants i per a tots els qui la visiten.

Ara que han canviat les aritmètiques al consistori vila-secà, i en el moment definitiu per arrencar les obres, seria molt estrany i incomprensible que tot això, projecte i finançament, es deixessin perdre sense més. Hi deu haver marge per fer aportacions, sempre positives, però estaria bé no caure en el bloqueig, en aquella manera de fer que encara ens tindria amb carrers enfangats i la nacional pel mig del poble. Empeltem-nos del noucentisme que va aixecar el celler.

Periodista. Dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i n’havia fet altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV. 

Temas

Comentarios

Lea También