Más de Opinión

El nou parc temàtic de la Casa Batlló: Novíssims recursos digitals i audiovisuals per banalitzar Gaudí

Sorprèn com es pot convertir un edifici tan històric, estimat i venerat, patrimoni de la Humanitat des de l’any 2005, en una atracció de fira banal i infantil, despullada de qualsevol contingut cultural

Tate Cabré

Whatsapp
Tate Cabré. Foto: DT

Tate Cabré. Foto: DT

Aquest divendres 14 de maig reobre al públic la casa Batlló, tancada des del passat octubre, amb una gran campanya mediàtica, anuncis televisius inclosos, i rebatejada com a Nova casa Batlló 10D Experience, única en el món.

El 10D Experience vol guanyar la cursa de les atraccions d’entreteniment cultural de qualitat de Barcelona, com les immersions digitals del plató Ideal de Badalona que ara projecten Klimt i estan exhaurides fins el juny; la desapareguda Òpera Samfaina del Liceu dels germans Roca, o el Gaudí Experiència 4D de Gestmusic al Park Güell.

El nou muntatge amplia l’itinerari de la visita tradicional a l’edifici gaudinià amb una sèrie d’atraccions separades, que vistes en conjunt converteixen l’edifici en un parc temàtic de Gaudí que ha costat 15 milions d’euros en continguts multimèdia i 15 milions en obres, -segons l’empresa sevillana Cyan Animática-, apte per a tots els públics, sobretot pels qui busquen passar una bona estona light i agradable, sense haver d’escoltar explicacions serioses ni de llegir textos elaborats.

El text parlat de les audio-guies és un guió infantil que et demana que t’imaginis que entres a un submarí per començar la visita, i que afirma que Gaudí va néixer a Riudoms. Al problema de la guerra entre Reus i Riudoms, que va agafar dimensions apocalíptiques als anys 60, hi va trobar una solució salomònica el comissari de l’Any Gaudí 2002, Daniel Giralt-Miracle, quan solia escriure als seus textos que Gaudí era del Baix Camp o del Camp de Tarragona. Llàstima que a la casa Batlló no han filat tan prim, segurament aliens a la història del gaudinisme i a l’eterna polèmica de campanar.

Aviat ens tornarem a sorprendre amb les llargues cues que solen donar la volta a l’illa de cases en direcció al carrer Aragó, ja que pel que sembla, s’ha augmentat l’àrea de visites amb 2.000m quadrats i per tant haurà augmentat l’aforament a l’edifici. La pregunta és, com és pot augmentar la superfície visitable d’un edifici que és el que és des de la intervenció de Gaudí els anys 1904-1907? Si es tracta d’un edifici Patrimoni Mundial de la Unesco des del 2005, catalogat, documentat, inventariat, com s’hi ha pogut intervenir amb tantes innovacions sense afectar l’obra de Gaudí?

Els visitants americans proferiran el seu acostumat WAAAW! Quan en sortir de les golfes se’ls obri al davant la impressionant escala negra de l’arquitecte japonès Kengo Kuma, que recorre de dalt a baix l’edifici revestida de cortines metàl·liques ondulants. Pensaran que és de Gaudí, perquè -de moment- no hi ha cap rètol ni indicació que avisi que aquesta intervenció no és de Gaudí, i potser no els xoca com a nosaltres tanta negror, respecte a la coloraina generalitzada dels exteriors de la casa.

Kengo Kuma és el nom més cridaner de la llarga llista de súperstars internacionals que han vingut a actualitzar la casa Batlló. També hi ha un artista audiovisual turco-americà, Refik Anadol, que projecta quatre minuts de bombardeig audiovisual LED contra les quatre parets d’una habitació habilitada a sota la botiga, a l’espai on fins ara s’hi celebraven les convencions. L’espai s’anomena el «Gaudí Cube» i vol expressar visualment el procés mental de Gaudí.

La tercera atracció en importància es diu «Gaudí Dôme», en el sentit de cúpula, i és un espai circular a les antigues carboneres, dissenyat per un realitzador de Sevilla, Miguel Alonso, que vol expressar el descobriment de la natura que fa el Gaudí nen. Hi ha una compositora, Dani Howard; un il·luminador, Mario Nanni; un estudi anglès, Chesneys; el decorador Lázaro Rosa Violan...

Tots aquests noms del star-system busquen modernitzar la imatge de Gaudí, ja que el personatge real era massa conservador, religiós i catalanista per fer-lo apte per al màrqueting turístic de masses. Per a convertir la casa Batlló en una màquina de fer diners, cal captar el públic familiar, amb nens, esborrar tot el rerefons intel·lectual, treure qualsevol referència a Catalunya i omplir els espais amb entreteniments, diversió, botigues de merchandising i molt, molt de staff que somrigui constantment.

Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.

Temas

Comentarios

Lea También