El núvol

El mot núvol –sí, en singular- té una àmplia literatura al seu voltant, especialment de caràcter místic. L’expressió més coneguda, en termes generals, és aquella que es pot llegir al llibre de l`Èxode, 13, 21: “El Senyor caminava al damunt d’ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí”. Pel poble d’Israel, el núvol era la representació sensible de la divinitat, tal i com es pot comprovar en altres textos de la Bíblia.

Però el núvol també té lectures similars, més explícites, potser, en altres religions. És el cas de l’Islam. L’admirat filòsof sufí Ibn Arabi (Múrcia, 1165; Damasc, 1240) també parla del núvol i ho fa amb uns raonaments más directes i, fins i tot, mes entenedors. Ibn Arabi es pregunta on era el Senyor abans de fer visible la Creació: “Es trobava en el Núvol; no hi havia espai ni par damunt ni per sota d’ell”. A més, per a Ibn Arabi, al núvol hi resideix la “haqiqa”, la realitat o certesa interior de la veritat essencial del Senyor, segons els textos islàmics.

Dic tot això del núvol perquè el senyor Artur Mas està instal.lat en el seu núvol particular, en la seva realitat o “haqiqa”. Què fa des del núvol? Doncs ell vol dirigir el poble perquè considera que està par damunt de tot i perquè està convençut que és el guia o enviat de l’esperit de 1714 per indicar el camí que ha de seguir el país. En aquest context, per quina raó ha d’escoltar els missatges del Rei, d’Obama o de Putin, si està par damunt d’ells? Artur Mas és completament coherent amb les seves conviccions: ell viu entre el cotó fluix del núvol al qual no li arriben ni les lleis terrenals ni els ordenaments judicials.

Artur Mas és molt valent quan repta a la fiscalia de l’Estat i li diu que ell és l’únic responsable de la consulta del 9-N. Reclama, en veu alta, que vagin per ell perquè sap que, a la fi, aquí mai no passa res. Però el senyor Artur Mas, que sempre té el poble de Cataluya a la boca - sempre parla del poble- per què no s’atreveix a anar al Parlament, la genuïna representació del poble català, per a explicar allò que li vulguin preguntar? És molt valent amb Madrid però demana el suport d’ERC quan es tracta d’anar aquí, al costat, a Barcelona.

Efectivament, Mas és molt coherent. Des del seu núvol, actua com si Catalunya fos ja independent, sense ser-ho.Fa el que vol i com que ningú no li diu res, segueix el seu camí. De fet, per a ell, Catalunya ja és independent, tot i que sense diners. Però ja ho diu el refrany: “qui dia passa, anys empeny”, especialment, de cara a les eleccions. I quan arribi el seu moment, si pot, des del mateix núvol de casa seva –la Generalitat- sortirà al balcó per a proclamar la seva “haqiqa”, la seva veritat.

El senyor Artur Mas oblida –o no vol veure- que la seva veritat no és la de tot el poble. Ni ell ni el seu inseparable Francesc Homs volen reconèixer l’altra realitat que hi ha sota el seu núvol. I obliden, també, que aquest és un núvol molt diferent d’aquell del qual es parla a la Bíblia o d’aquell altre al que feia referència Ibn Arabi. La diferència entre aquests núvols és que el d’Artur Mas es pot desinflar.

Tinc, però, encara, un dubte. Si Antoine Roquentin visquès, actualment, a Catalunya, seria independentista? Què pensaria de la situació política de Catalunya? Antoine Roquentin és el protagonista de la novel.la “La Nàusea”, de Jean Paul Sartre. Què sentiria Antoine Roquentin si visquès aquí, a Tarragona, per exemple? Sentiria allò mateix que li passava a la novel.la?