Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

El pacte de la ratafia

La ratafia és el licor que s'utiitzava antigament per segellar els pactes.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Torra i Sánchez amb una ampolla de ratafia sobre la taula. BALLESTEROS (EFE)

Torra i Sánchez amb una ampolla de ratafia sobre la taula. BALLESTEROS (EFE)

La trobada entre els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra ha anat bé. Si apliquem la referència històrica de la primera reunió entre Suárez i Tarradellas, la trobada Sánchez-Torra ha anat malament. Aquestes cimeres van sempre al revés de com diuen que han anat. Però aquesta vegada, per fer veure que ha anat bé de debò, Sánchez i Torra han intercanviat regals. El present que més ha cridat l’atenció pel missatge subliminar que duia implícit és la ratafia que el president català ha lliurat al seu homòleg espanyol. La ratafia està considerada com la beguda de l’amistat. Aquesta fama deriva del significat del mot ratafia que, segons unes versions, prové de l’expressió llatina rata fiat (sigui segellat, o ratificat, un pacte). D’altres versions més nostrades remeten a mossèn Cinto Verdaguer, segons el qual la ratafia fou inventada per un pagès català que la va oferir a tres bisbes en el brindis per segellar un pacte. Rata fiat també pot traduir-se com ‘queda firmat’. Aquesta versió grinyola perquè sembla bastant inversemblant que un pagès pogués enredar tres bisbes alhora, a no ser que fos gràcies a l’elixir català. Segons la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, aquest mam «et fa caure en un encantament terrenal». Aquesta deu ser la tàctica diabòlica del president Torra per ensarronar Sánchez. Dic jo.

 

Temas

Comentarios

Lea También