El pacte de salut a Reus

El passat dia 24 es va posar la primera pedra per la signatura d’un nou pacte de salut a la ciutat de Reus. Gran notícia, sobretot perquè des de ja fa força temps, massa temps, és absolutament necessari que es recuperi aquest ambient d’un mínim de complicitat que permeti que l’estima que la ciutadania de Reus té cap al seu hospital es vegi recompensada amb la recuperació de la confiança i el prestigi que per causes ben alienes a la pròpia dinàmica de l’hospital s’han vist perillosament malmeses.

A banda del reconeixement del valor d’aquesta proposta d’acord, voldria en primer lloc felicitar els regidors del consistori reusenc perquè han sabut aïllar el procés de judicialització que de forma indirecta està vivint l’hospital de Sant Joan. Dic indirecta perquè no afecta la pràctica sanitària de la institució, sinó que té efectes col·laterals que es deriven de la construcció del nou edifici, fins i tot el nom que se li assigna és cas Innova, no Sagessa ni Sant Joan.

Fent ús de nomenclatura clínica, efectivament han fet bé els regidors de Reus d’aïllar aquest ‘tumor’ estrany i centrar el focus de preocupació en la salut general del pacient. Han fet bé, doncs, de deixar que aquest carro de la judicialització, que de vegades adquireix passos estridents que generen altes dosis d’inquietud, segueixi el seu camí independentment del funcionament normal de la institució, tot i que jo sóc dels qui penso que aquest carro no anirà gaire lluny.

En el decurs de la sessió extraordinària en què els diversos grups amb representació a l’Ajuntament van expressar la seva opinió, vaig poder observar que hi ha elements suficients perquè en les properes sessions de treball per a l’assoliment del pacte es puguin fer passes ben fermes. No hi sobra ningú, ni tan sols els qui reclamen que es revisi el model sanitari implantat a Catalunya, encara que jo no crec que aquesta voluntat correspongui al marc de discussió política que ofereix un ajuntament.

La salut és un bé inherent a la persona i esdevé un dret fonamental, pel reconeixement que li assignem. Fem ús dels serveis sanitaris quan ens falla la salut i/o fem prevenció per evitar que ens falli. Dic això per fixar el paper dels ajuntaments en l’entorn de la salut de la ciutadania, ja que al món local li correspon vetllar per l’assoliment d’aquest dret, encara que no acostuma, almenys al nostre país, tenir competències en la pràctica sanitària, a la qual acostumem a anar quan ens falla la salut, si bé cal recordar que en bona part dels països que gaudeixen d’un sistema nacional de salut, l’assistència primària, la més propera a la ciutadania, acostuma a ser competència municipal. Per tant, tot i no tenir la competència formal, a Reus ens hem de considerar privilegiats per disposar d’aquest equipament des de fa més de 800 anys.

Fet el reconeixement de la voluntat dels membres que conformen el consistori de Reus, també els hem d’encoratjar perquè la feina que s’han posat per endavant no és gens senzilla. Entre unes coses i unes altes la manca d’accions de govern, i de govern en si, sobre l’hospital de Sant Joan i la xarxa que lidera, és molt greu i ha provocat tota mena de desconfiances externes i, el que és quasi més greu, internes.

Respecte a les confiances externes, voldria destacar com a exemple que han hagut de passar més de set anys fins que un conseller tornés a visitar l’hospital. Però no només és el model de relacions amb el planificador i comprador de serveis, que és el Servei Català de la Salut de la Generalitat, sinó que també han aparegut desconfiances amb els qui estàvem fent el viatge d’atendre els problemes de manca de salut a tot un territori i amb aquells que, redefinint les xarxes, hem de comptar per continuar sent útils i necessaris.

I pel que fa al clima intern, la sensació de falta de rumb i de lideratge fa més que complicat mantenir la qualitat assistencial que els professionals de tots i cadascun dels centres que integren l’actual xarxa tenen capacitat d’oferir a la ciutadania del nostre territori.

Per tant, als participants en el pacte de salut al qual va donar llum verda l’Ajuntament de Reus, se’ls ha girat feina, molta feina, però també he de dir que feina molt gratificant. A favor seu hi ha, en primer lloc, la seva disposició a fer-la, just és tornar a reconèixer-ho. Però també tenen a favor el desig de la ciutadania que l’hospital, i tot allò que significa, torni a ser un dels principals motius d’orgull, és evident que els ciutadans de Reus senten com a propi aquest hospital i cal preservar aquest sentiment. Crec que compten també amb la voluntat de complicitat del responsable de Salut del govern de la Generalitat. I per tancar el cercle d’energia positiva, també compten, quasi tan clarament com el desig de la ciutadania, amb la participació, gairebé ansiosa, dels professionals.

En fi, com es diu en el món casteller, pit i amunt, que segur que el coronarem.