'El pequeño Nicolás, producto nacional'

La literatura ha tingut l’habilitat de posar en paper allò que la societat «produeix»: a vegades, els personatges que hi apareixen són, més o menys caracteritzats o caricaturitzats, una mostra fefaent d’aquesta plasmació.

Per entendre la literatura, i especialment les novel·les, cal tenir un bon coneixement de l’entorn social, econòmic, cultural, polític, religiós, etc. per poder acabar de confegir en plenitud allò que és un personatge de ficció. A vegades, aquest entorn ha tingut un pes cabdal com en el Naturalisme, i en menor mesura en el Realisme. Sovint l’arquetipus propi del costumisme romàntic ens aportava també encenalls, esbiaixats o no, d’aquesta realitat reflectida i traslladada al paper.

No es pot entendre una Eugènia Grandet de Balzac sense l’eclosió burgesa francesa; una senyora Bobary sense el desig incipient d’alliberament de la dona en un context provincià; un Oliver Twist sense un Londres victorià; la malaltia pels diners d’un Oleguer-Escanyapobres sense un context de boom econòmic i de fi de l’Antic Règim; una vivesa vital d’un lazarillo de Tormes sense una Castella dels Àustries, o la dissort d’un hidalgo manxec sense una Castella d’hidalguía universal, etc.

Precisament, entre aquesta picaresca d’una societat en crisi per la corrupció arran de l’or i la plata d’Amèrica i una hidalguía dels grimpadors socials, és quan poden aparèixer personatges que amb un 20% de realitat poden arribar a construir uns castells enormes. El «pequeño Nicolás» és el fill arquetípic del PP corrupte, és «producto nacional»: ell és un pícaro, sens dubte, però els qui li han donat les ales són els hidalgos peperos.

Un cop el nou Ícar ha volat alt, massa alt!, se li han fos les ceres que sustenten aquestes ales de fireta. Els seus mentors el deixen caure perquè el producte se’ls ha escapat de les mans: l’experiment ha fallat i s’ha tornat autònom i inestable. O no, potser no ha fallat, potser la societat que el va veure néixer, fruit de la crisi econòmica i ètica, ha desaparegut engolida per casos i casos de corrupció que la societat castellana (i els jutges, aparentment) ja no estan disposats a suportar.