Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El periodista i la llibertat de premsa. Un dret encara per consolidar

Un pilar de la democràcia que falla massa sovint. Tot i que la llibertat d’expressió i d’informació estan protegits pel nostre ordenament jurídic, no hi ha setmana que no registrem alguna vulneració d’aquests principis

Neus Bonet

Whatsapp

Hem començat el 2019 amb una nova definició de què significa ser periodista. Així ens ho ha fet saber la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE), després de modificar la definició que mantenia fins ara. Segons el periodista Ramón Salaverria, impulsor del canvi, era improcedent mantenir la definició de periodista vigent fins fa uns dies al diccionari. Cal recordar que la primera accepció definia fins ara aquest professional com la «persona legalment autoritzada per a exercir el periodisme», i una segona definició on s’identificava com a periodista exclusivament aquells «professionals que practiquen el periodisme en un diari o mitjà audiovisual», deixant al marge els qui ho fan a mitjans digitals, o els periodistes freelance, cada cop més nombrosos. 

Així doncs, amb el canvi de la RAE, a partir d’ara periodista és «la persona que es dedica al periodisme com a activitat professional», i periodisme es defineix com «l’activitat professional que consisteix en obtenir, tractar, interpretar i difondre informacions a través de qualsevol mitjà escrit, oral, visual o gràfic». 

Amb aquesta simplificació s’ha resolt, per fi, definir la nostra activitat adaptant-se a la realitat actual i superant vells estereotips. I també expressions arcaiques que podien portar-nos a confusió. Mantenir que periodista era la persona «legalment autoritzada» per a l’exercici del periodisme només podia ser interpretada pensant en els periodistes que treballen a països amb governs autoritaris i sense llibertat de premsa. Des de fa molts anys, i per fortuna, als països democràtics l’exercici professional del periodisme ja no està subjecte a cap autorització legal. 

Això, però, no significa que en els països democràtics la llibertat de premsa sigui un dret àmpliament consolidat. Així ho evidencia, per exemple, la jove col·legiada Mercè Martínez, en un magnífic article per al Report.Cat, el setmanari digital del Col·legi de Periodistes. Martínez ens recorda com aquest dret, recollit a la declaració Universal dels Drets Humans, continua sent analitzat i qüestionat arreu d’Europa on es duen a terme estudis per clarificar el seu compliment. 

A més, en el cas d’Espanya, es constata un retrocés en aquest terreny si tenim en compte les darreres decisions legislatives dels últims anys, com la llei mordassa, que no deixen de ser un reflex de la poca consideració dels poders polítics cap a la llibertat de premsa.  Si a tot plegat afegim les actuals condicions en què els periodistes han de fer la seva feina, arribem a la conclusió que, com ha fet la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, encara ens queda molt per fer i molt per canviar. 

El darrer cas

Tot i que els drets a la llibertat d’expressió i d’informació estan protegits pel nostre ordenament jurídic com a pilars d’una societat lliure i democràtica, no hi ha setmana que no registrem alguna vulneració d’aquests principis. Aquesta mateixa, per posar un exemple, la víctima ha estat un fotoperiodista que va ser detingut a Girona i acusat de desordres públics quan tant ell com el seu diari mantenen que només cobria informativament el tall de vies de l’AVE que va tenir lloc l’1 d’octubre passat. 

Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, com la resta del sector de la professió periodística, s’ha denunciat aquesta situació de coaccions que malauradament patim massa sovint com professionals i que són intolerables en qualsevol de les circumstàncies.  S’ha de tenir clar que qualsevol coacció, agressió o desprotecció dels professionals dels mitjans ens debilita i no contribueix a garantir els drets a la informació ni la llibertat de premsa que la nostra societat reivindica. 

Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el ‘Diari’ i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el ‘Catalunya migdia’ del cap de setmana.

Temas

Comentarios

Lea También