Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El poder de l’escultura de Jaume Plensa per transformar l’espai públic de les ciutats

A reveure. L’aclaparadora acollida de l’exposició del MACBA permet imaginar-se que el retrobament definitiu entre Barcelona i l’artista  amb una gran obra és més a prop

Ramon Puig

Whatsapp
El poder de l’escultura de Jaume Plensa per transformar l’espai públic de les ciutats

El poder de l’escultura de Jaume Plensa per transformar l’espai públic de les ciutats

«Els polítics sempre han cregut més en els arquitectes que en els artistes», resumia l’escultor Jaume Plensa a finals de 2018 quan s’inaugurava la seva retrospectiva al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que ha estat un dels grans esdeveniments culturals de la primera meitat de l’any. Era una manera molt contundent per justificar l’oblit que ha tingut la seva ciutat amb un dels artistes més internacionals. Feia més de vint anys que Barcelona no li dedicava una mostra, i realment ha servit per reivindicar de nou una escultura singular a la capital catalana.

L’exposició de Plensa vàrem decidir veure-la en família, convençuts a casa que al nostre fill de sis anys també li encantaria, i així va ser. És un termòmetre molt clar per explicar la capacitat de connexió de l’artista amb el gran públic. Un recorregut pels seus més de trenta anys de treball on destacava una instal·lació mòbil en forma de cortina amb el text literal de la Declaració Universal dels Drets Humans, interpel·lant en un moment complicat per a Europa. També va sorprendre amb un espai exterior, convertit en una sala més, com a pati d’escultures de dos conjunts d’obres seves.  

La mostra del MACBA va tancar portes el 22 d’abril, amb la sensació que és un a reveure. Ja l’any 2014 es va parlar que l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, li encarregaria una escultura gegant per al Port. 

Montserrat exhibeix durant sis mesos ‘Anna’, un rostre gegant femení transparent 

De moment podem tocar l’univers Plensa i copsar la seva capacitat de transformar l’espai públic a Barcelona davant del Palau de la Música, on la pressió veïnal i popular va permetre el 2016 mantenir durant vuit anys en règim de dipòsit gratuït i temporal l’obra Carmela. De 4,5 metres d’alçada de ferro fos, s’inspira en una adolescent de catorze anys de Barcelona, a la qual va fotografiar i manipular per simbolitzar la bellesa mediterrània atemporal, jugant entre l’humà i el diví, amb un curiós efecte tridimensional. 

Un rostre gegant femení és també el motiu de l’escultura que ha instal·lat des de mitjans de maig a Montserrat. Anna és una escultura transparent d’acer inoxidable que durant mig any s’exposa a l’atri de la basílica, un espai màgic i alhora un gran aparador per reforçar la seva brillant trajectòria internacional.  

Madrid també ha obert últimament les portes de bat a bat a Plensa. Després d’una exposició el 2018, la plaça de Colon acull l’escultura Júlia fins al 20 de desembre. És un bust de dotze metres d’alçada de resina de polièster i pols de marbre blanc, que ocupa el pedestal on antigament hi havia l’estàtua del descobridor d’Amèrica. 

L’escultor català ha estat l’escollit per iniciar un innovador programa artístic impulsat per l’Ajuntament de Madrid, on cada any se seleccionarà una obra d’art per exposar a la plaça, coneguda fins fa poc per exhibir una immensa bandera  d’Espanya. El rostre d’una noia amb els ulls tancats representa la tendresa i el silenci, malauradament trencat en la passada manifestació dels tres partits de la dreta espanyola en el seu intent per fer caure el govern socialista de Pedro Sánchez i que va precipitar la convocatòria d’eleccions generals.

Andorra té una espectacular instal·lació de set figures penjades a deu metres d’alçada   

Un territori que va apostar ja fa temps per Plensa és Andorra, de la mà de la desapareguda Banca Privada d’Andorra (BPA) de la família Cierco. Ja el 2014 van cedir per vint anys al Comú d’Andorra la Vella el conjunt escultòric 7 poetes, en honor a les set parròquies del país pirinenc. 

Situats sobre uns pals metàl·lics de deu metres d’alçada, cada escultura fa de 2,10 metres i representa una figura humana asseguda. De dia tenen aparença de neu de les muntanyes i de nit s’il·luminen de diferents colors en diferents freqüències de llum com si parlessin entre elles. 

Com diu el propi Jaume Plensa, menys edificis i més escultures!

Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.

Temas

Comentarios

Lea También