La divisió que viu Catalunya té una manifestació externa a través de símbols. Primer van ser les estelades que van omplir molts balcons dels pobles i de les ciutats catalanes. Després hi va haver una rèplica amb banderes espanyoles. De seguit van implantar-se els llaços grocs i les creus a les platges i a les places. Aquest cap de setmana, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha estrenat una nova modalitat de testimoniatge al·legòric. El molt honorable va acudir a l’assemblea del PDeCAT amb una foto de Winston Churchill a la solapa. En ser preguntat pels motius de tan insòlita exteriorització, Torra va dir: «Em donarà força. No surrender!», en record del cèlebre discurs del primer ministre britànic durant la Segona Guerra Mundial. Val a dir que això de portar fotos a la solapa no és original de Torra. Qui es va fer famós per aquest simbolisme gràfic va ser Lech Walesa. El sindicalista de Solidaritat i posterior president de Polònia sempre lluïa a l’americana una estampa de la Verge de Czestochowa que, per cert, és negra com la nostra Verge de Montserrat. Si ha de quallar la nova mística, més que no pas la foto de Churchill, recomanaria al president Torra que s’hi posi una estampa de la Moreneta perquè, per arreglar els mals de Catalunya, no n’hi ha prou amb sang, suor i llàgrimes. Necessitem un miracle.