El president i els secretaris generals

«No es pot fer una transició cap a una hipotètica independència a costadels funcionaris i les seves tasques professionals» 
 

23 septiembre 2020 16:31 | Actualizado a 23 septiembre 2020 16:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

L’exconsellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recentment cessada, explicava en una entrevista a Catalunya Ràdio que el seu va ser un cessament exprés. La van avisar que anés a la Generalitat amb urgència i el president li va dir que la cessava. El president va justificar els canvis per reforçar el Govern. Però l’exconsellera va assegurar, amb un bon sentit de l’humor, que ella es considera «una persona forta».

L’exconsellera deu tenir efectivament un bon sentit de l’humor perquè feia poc havia manifestat que «a vegades veia massa castellà a TV3».
Però al que anem. L’exconsellera deia que el seu pitjor moment dels seus divuit mesos de consellera va ser quan volien que cessés el seu secretari general. «El president m’ho va demanar», deia literalment. Però seguia i deia que si cessava el seu  secretari general, «el Departament se n’anava en orris». I no ho va fer. Però l’exconsellera, que pel que es veu apreciava la tasca del seu secretari general, era de les poques catalanes i catalans que no sabia que tenia un president molt entretingut. I així va ser com aquest president va raonar de la següent manera: si no puc cessar el secretari general, cesso la consellera i així acaba el secretari general. És a dir, si no puc cessar el menor, cesso la major i resolc el problema.

Pel que es veu el president no té massa simpaties per alguns secretaris generals. Si ho són del seu govern, tingui o no capacitats de nomenaments i cessaments, té una certa explicació, si bé si té confiança en el conseller o consellera hauria de deixar que aquest la tingués en el seu secretari general. 

Però és sabut que efectivament és una persona tan entretinguda que a vegades diu  «apreteu, apreteu» a gent disposada a ocupar carrers i places. Però en realitat està dient que «l’apretin» a ell mateix i el seu govern amb competències, per exemple, d’ordre públic.

Però el president, fa poc, va prosperar en la qüestió de no agradar-li els secretaris generals i de cop i volta va arribar al Parlament de Catalunya. Va ser un bot força important perquè en realitat es va anar a fixar en el secretari general, no del seu Govern, sinó en el de l’òrgan que per definició l’ha de controlar precisament a ell, que és el Parlament de Catalunya. I per no publicar, aquest secretari, la totalitat de les mocions aprovades envers el cap de l’Estat. La missió es feia difícil, però aquest president no està per petiteses.

I era difícil per dos motius. El primer era polític. És a dir, el president no podia resoldre la qüestió com a la Conselleria de Cultura cessant la consellera, perquè aquí no podia cessar el president del Parlament si aquest no cessava el secretari general d’aquest organisme. Però el més important era jurídic. El president de la Generalitat demanava el cessament del secretari general del Parlament simplement per haver seguit estrictament els requeriments  que havia rebut del Tribunal Constitucional i que, agradin o no, un funcionari públic de qualsevol administració té l’obligació de complir. Cal no oblidar, a més a més, que un funcionari ha fet un jurament o promesa.

No es pot fer una transició cap a una hipotètica independència a costa dels funcionaris i les seves tasques professionals i laborals. I a la vegada no es podria arribar a la independència sense els funcionaris. Per tant, president, cal canviar les lleis, si pot, que ells han de complir i aplicar.

I com no podia ser d’altra manera el secretari general del Parlament de Catalunya va rebre immediatament el suport de la Junta de Lletrats de la Cambra encapçalada pel seu lletrat major. I també de l’Associació de Lletrats de Parlaments, Secretaris Generals i Lletrats Majors de les Cambres Autonòmiques. Però crida l’atenció un altre suport rebut del Consell de Personal del Parlament, el qual té la representació col·lectiva dels funcionaris de la Cambra, per tant no només dels directius, sinó de tots, i que va refusar qualsevol pressió que es pugui exercir sobre els treballadors i dient coses tan interessants com aquesta: «Tots els funcionaris actuen d’acord amb els principis d’objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat i confidencialitat».

President, vostè darrerament té molts fronts oberts, més d’un autoobert, per cert. Necessita unes vacances ràpidament. Ara a Menorca fa un temps preciós i amb poca gent. Vagi a Menorca, com un antecessor seu que hi té casa i un exalcalde de Barcelona també, ambdós de la seva ideologia. Serà ben rebut i descansi. Diu la cançó: «mira el mar i escolta el vent que de Menorca t’arriba». Escolti la tramuntana menorquina que també és la de l’Empordà. Descansi que vostè és massa bellugadís, molt més que els dos senyors esmentats i famílies que des de fa desenes d’anys van a l’illa. Però com a illenc i exsecretari general d’un ajuntament important de l’illa i també d’una ciutat important de Catalunya, només li demanaria una cosa i és que si hi va, quan arribi, no posi l’ull sobre cap secretari general illenc. Si us plau.

Comentarios
Multimedia Diari