El procés segons Kelsen i altres visions

El judici del procés independentista ens ha permès rebre un curs accelerat de Dret Penal. Les classes no només han estat impartides des de la sala del Tribunal Suprem sinó també des dels mitjans de comunicació on hem pogut escoltar els comentaris dels juristes amb tota mena de cromatismes, des del blanc al negre. Ahir vam atendre les conclusions de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat. Per al fiscal Javier Zaragoza, «a Catalunya hi va haver un cop d’Estat» (en la terminologia de Kelsen) i que Oriol Junqueras és el «motor principal de la rebel·lió». Per als advocats de l’Estat no hi va haver rebel·lió sinó sedició. En canvi recordarem que Junqueras va al·legar en la seva defensa que «res del que es va fer és delicte». Un prestigiós jurista va afegir també ahir que no havia vist mai un judici on el dilema principal era determinar no pas la culpabilitat o innocència dels acusats, sinó el tipus de delicte que havien comès. «Si jutgem un crim, sabem que hi ha hagut un crim. En aquest cas no sabem què jutgem». Bona! Una altra que van amollar de l’alçada d’un campanar és que no hi va haver rebel·lió, sinó només un intent perquè si hagués reeixit el procés, el judici no s’estaria celebrant. Ara bé, la qualificació més assenyada que he escoltat la va aviar Joan Sabaté: «l’han feta grossa». Marchena tindrà l’última paraula.