El promotor del Serrallo i la devoció a sant Magí

Estudia al Seminari de Lleida i es llicencia en filosofia. És Dr. en Teologia per la Universitat de Saragossa el 1846, obté fama de ser un gran orador en les Ciències Eclesiàstiques, penitencier a Barcelona, professor de Gramàtica Llatina, els primers temps estigué a les Borges d’Urgell. Amplia els estudis a la Universitat de Saragossa, és bisbe de Girona i posteriorment és promogut a arquebisbe de Tarragona el 1875 i és traspassat prematurament l’any 1878. Fou enterrat la capella del Santíssim de la Catedral de Tarragona.

Poc temps va tenir per desenvolupar el seu pontificat, home exemplar i d’oració, havia obtingut la Gran Creu de Cavaller d’Isabel la Catòlica i va ser Senador del Regne. També va ser corresponent de la Reial Acadèmia de la Història en la Religió Catòlica de Roma, i va rebre molts títols i distincions.

En plena expansió de la Ciutat de Tarragona, especialment en el creixement del nou barri del Serrallo dels pescadors, al mes d’abril de l’any 1878, el prelat ordena erigir una església del barri de marina, posant-se en marxa tot el procés per l’edificació, i des de ben principi el nou temple es dedicarà a Sant Pere, ordena l’arquitecte diocesà Ramon Salas i Ricomà l’edificació de l’església.

Triat l’emplaçament de l’antic llatzaret i el sanejament d’aquell indret, en què ja residien molts pescadors i les carques arran de mar. Salas fa el projecte de temple arran de mar, rectoria i escola.

Ho va historiar Josep M. Sabaté i Bosch Vora mar en un extens treball del 1987. Promou la devoció a Sant Magí al Breviari Romà Tarraconense aprovat per la Sagrada Congregació de Ritus el 1876. El Serrallo honora el prelat amb una plaça.