El protagonisme dels serveis socials: Els gran salvavides de la població en pandèmia

La irrupció de la pandèmia ha fet trontollar les bases de l’Estat del benestar. Ens ha fet adonar de les mancances de les Administracions, del sistema sanitari, del mercat laboral i de les desigualtats socials. Ha estat un bany de realitat que ens ha mostrat clarament la falta de material i de personal en els nostres hospitals, les lentes reaccions dels governs davant les necessitats urgents de la societat, el retard en el pagament d’ajudes i prestacions als més afectats… i així fins a un llarg etcètera.

L’impacte de la Covid-19 ha arribat a tot arreu i avui em vull fer ressò d’un sector clau, essencial, imprescindible però que moltes vegades queda en un segon pla. Us parlo dels serveis socials i de les entitats del Tercer Sector que s’han vist desbordades per l’immens nombre de peticions d’ajuda que han rebut com a conseqüència de la pandèmia. En dos estudis publicats recentment es fa una radiografia detallada de les noves necessitats de la població arran de la crisi sanitària i el seu efecte directe en els seveis socials. Un l’han elaborat la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació iSocial i l’altre és el baròmetre social de l’Àrea Metropolitana de Barcelona del 2020. Avui els coneixerem.

Els serveis socials estan saturats de feina per atendre les necessitats de la població

La Covid-19 ha provocat un increïble augment de les necessitats socials de la població. Per tant, ha impactat en les persones amb necessitats d’atenció social però també en la feina dels equips professionals dels serveis socials. I la pandèmia no ha arribat en el millor moment, ja que encara arrosseguem retallades provocades per la crisi econòmica del 2008, i la Covid ha afegit un càrrega addicional a uns serveis socials ja molt sobrepassats que s’han trobat davant d’una situació sense precedents. Aquests estudis mostren com la crisi sanitària impacta en una part de la societat que ja va ser víctima de la crisi del 2008 però també afecta a grups de població diferents que, com un meló, han obert un nou focus de necessitats socials que demanen l’atenció dels serveis socials. Si la crisi econòmica la van patir especialment la classe treballadora i la població jove, a la crisi sanitària s’hi afegeixen de manera severa les dones i les persones grans. De fet, ara més de la meitat de les persones usuàries dels serveis socials són dones.

I es que aquesta crisi és sanitària però també social. Les mesures de distanciament com les restriccions de mobilitat, el confinament domiciliari o l’aïllament social afecten greument a les persones grans en les que s’han accentuat estats de soledat, depressions i problemes de salut mental. De retruc, els treballadors de cures i atenció de persones depenents, en la seva majoria dones, pateixen sobrecàrregues de feina precisament per l’empitjorament de l’estat físic i psíquic de les persones de les que estan a càrrec.

Dones i gent gran són les que més pateixen els efectes psicològics de la pandèmia

Mentrestant el coronavirus segueix expandint-se i amb les restriccions adoptades moltes persones han hagut de tancar els seus negocis i s’han quedat sense feina. La baixada dels ingressos de moltes famílies incrementa ràpidament el risc de pobresa i, de retruc, dispara la demanda d’atenció als serveis socials d’ajuts psicològics i de sol·licituds de prestacions econòmiques per pagar aliments, lloguers i subministraments bàsics dels habitatges. Precisament el Baròmetre Social de l’Àrea Metropolitana de Barcelona del 2020 destaca que els principals col.lectius en els que els serveis socials han hagut d’intensificar la seva feina són els aturats, les persones en situació de pobresa i exclusió social i els immigrants.

I tot això afecta als professionals dels sectors essencials, entre els quals hi ha els treballadors dels mateixos serveis socials. Se’ls hi ha multiplicat la feina amb la gran demanda d’ajuts d’urgència i de tot tipus de gestions que moltes vegades han hagut de fer per via telemàtica amb el problema afegit de l’escletxa digital de molts usuaris dels serveis socials. Per tot plegat, cal enfortir al tercer sector amb més recursos econòmics i humans perquè la societat el necessitem.

 

Periodista. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),  Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des de 1994