El rerepaís que només existeix quan crema

La Catalunya rural només és protagonista quan passa alguna desgràcia. La resta de l’any, senzillament no existeix. D’acord amb aquesta lògica perversa, l’incendi de la Ribera d’Ebre ha situat el focus de l’interès públic al rerepaís. Ara tot són lamentacions pel despoblament de la Catalunya rústica, per l’abandó del camp i per l’abdicació dels pagesos. El model social que hem adoptat ha empès els joves cap a les ciutats perquè als pobles és molt difícil guanyar-se la vida. L’ofici de pagès, tan noble, tan fonamental com hem vist ara, és una raresa. Les lleis del mercat han dut a la ruïna la nostra pagesia. Comprem a l’hivern raïm de Xile, espàrrecs de la Xina, pomes de Polònia, taronges del Marroc i bevem, qui sacrilegi!, vins australians. Ara, mentre el sud del país crema, reclamem consum responsable de proximitat. Ahir, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, no va parar de denunciar que cap mitjà li demana cap entrevista per parlar dels temes del camp. Ni tan sols el dimecres passat quan el Parlament va aprovar la llei d’espais agraris. Una vegada que el Parlament aprova una llei en aquesta legislatura! I ni cas. És clar, és una llei que té l’objectiu de garantir la continuïtat de les activitats agrícola, ramadera i forestal. A qui l’interessa! Tornarem a parlar del camp quan ens torni a bleir el foc.