Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

El risc de la desertització

La desertificació afecta més de 110 països i cada any es perden 6 milions d´hectàrees productives
Whatsapp

L’Assemblea General de Nacions Unides va designar, el 1994, el 17 de juny com a Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera. Aquest dia marca l’aniversari de l’adopció de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació. Enguany se centra en «aconseguir la seguretat alimentària per a tots a través de sistemes alimentaris sostenibles.

Uns 805 milions de persones al món no van tenir accés als nutrients necessaris entre 2012 i 2014. Aquesta xifra equival a un de cada vuit habitants del planeta. La lluita contra la fam requereix estratègies que tinguin en compte el desenvolupament econòmic, la gestió dels desastres naturals i conèixer la quantitat de nutrients que consumeix la població. També és clau que se centri en la terra perquè més del 99,7% dels aliments procedeixen del sòl. A causa de l’augment de la població global i les tensions per la titularitat i ús de les terres, va disminuint la proporció de sòl destinada al cultiu d’aliments. És crític recuperar terres degradades per garantir la seguretat alimentària.

La desertificació afecta més de 110 països i cada any es perden 6 milions d’hectàrees de terra productiva. A Espanya, per exemple, el 40% del sòl està amenaçat pels processos de desertificació. Entre els principals factors que desencadenen aquesta situació es troben l’explotació insostenible dels recursos hídrics, la contaminació, la salinització i l’esgotament dels aqüífers. Pèrdues de la coberta vegetal a causa de repetits incendis forestals o concentració de l’activitat econòmica a les zones costaneres, entre d’altres.

Per això, la protecció dels sòls esdevé una de les prioritats amb l’objectiu d’assolir la gestió sostenible de les terres agrícoles, dels recursos hídrics i de l’ordenació del territori. Hem de protegir els nostres sòls contra la desertització i les polítiques que portem a terme des del Govern en matèria agrícola, urbanística i hidrològica persegueixen un model de desenvolupament sostenible que pugui prevenir la degradació de les nostres terres.

Entre aquestes actuacions voldria destacar el projecte de Llei de protecció del sòl agrari, impulsat pel Departament d’Agricultura i que ens ha de permetre recuperar l’ús agrari d’antigues terres de conreu amb un triple avantatge: 1. Produir aliments de proximitat per ajudar a la garantia alimentària del país. 2. Donar feina i ocupació a les zones rurals. 3. I, molt especialment, ajudar a trencar la continuïtat de les masses forestals que ocupen ja més del 60% de la superfície de Catalunya a través de la creació un mosaic agroforestal (amb clapes discontinues de forest i espai agrari) que redueixen el risc d’incendis i la conseqüent desertització de les zones cremades.

Parlar de desertització és parlar també de com podem gestionar millor els nostre boscos i espais forestals en general per evitar el primer lloc l’‘embosquiment’ del nostre territori (cal recordar que les masses forestal a Catalunya s’han incrementat més d’un 30% durant els darrers 20 anys); en segon lloc, evitar l’increment del perill d’incendis i, finalment, l’erosió i desertització que comporten.

Les polítiques del Govern en aquest àmbit se centren en la gestió multifuncional i sostenible del bosc, que aposta per la dinamització dels aprofitaments forestals i altres estratègies orientades a posar en valor la fusta a fi de promoure la ‘gestió activa’ i evitar l’increment exponencial de massa combustible als nostres espais forestals que es produeix per manca de gestió/rendibilitat dels aprofitaments de la fusta i els seus derivats (pelet, estella, biomassa...). El Pla general de política forestal, l’Estratègia per a l’ús energètic de la biomassa forestal i agrícola o els plans de mobilització de fusta que ens han permès assolir rècords històrics els darrers anys en les subhastes per als aprofitaments de forests públics, en són alguns exemples.

Així mateix, des del DAAM i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya es duen a terme diferents activitats de restauració forestal en àrees vulnerables a la desertificació. En el marc del projecte FP7 Sustaffor (www.sustaffor.eu) s’han instal·lat a principis de 2014 dues reforestacions experimentals en condicions semiàrides a Mequinensa, caracteritzades per episodis de sequera extrema durant l’estiu i que pretenen avaluar el funcionament de noves tècniques de restauració forestal especialment adaptades a condicions mediterrànies.

Així mateix estem desenvolupant projectes de cooperació com el Projecte de reforestació del Líban, on s’han de plantar 40 milions d’arbres per evitar la desertització i reforestar zones afectades per diverses incidències.

No voldria finalitzar sense fer esment a la implicació directa del Govern de la Generalitat en l’àmbit del canvi climàtic i la desforestació; i aquestes dies concretament amb el Governors’ Climate and Forests Task Force (GCF) , que precisament avui es reuneix a Barcelona amb la presència de 17 governadors de tots aquestes països i que suposa una col·laboració subnacional única entre 26 estats i províncies de Brasil, Indonèsia, Mèxic, Nigèria, Perú, Espanya i els Estats Units.

El GCF busca avançar en els programes jurisdiccionals destinats a promoure baixes emissions de desenvolupament rural i la reducció de les emissions de la desforestació i l’ús del sòl (REDD +) i vincular aquestes activitats amb programes emergents de règims de compliment de reducció de gas d’efecte hivernacle (GEH). El GCF facilita l’intercanvi d’experiències i lliçons apreses entre els estats líders i províncies; sincronitza esforços a través d’aquestes jurisdiccions per desenvolupar polítiques i programes que proporcionen vies realistes per al desenvolupament rural forestal; dóna suport als processos de participació de múltiples parts interessades i el compromís; i busca el finançament per als programes jurisdiccionals d’una varietat de fonts, incloent pagament per acompliment de les finances públiques, els mercats emergents de carboni, i els esforços en curs per a l’ús del carbó en cadenes de subministrament agroalimentàries.

En definitiva, protegir els nostres sòls contra la desertització és garantir un futur i un desenvolupament més sostenible per a les noves generacions, i en aquest repte, tots hi som cridats.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También