Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El risc de perdre els papers

L’estratègia d’amenaçar amb denunciar els jutges belgues o els alemanys perquè no fan allò que els de Madrid veuen tan clar no sembla la millor per fer avançar la causa judicial cap a on vol el Suprem
 

Griselda Pastor

Whatsapp
La Mirada per Griselda Pastor:

La Mirada per Griselda Pastor: "Amb el procés Espanya es juga la credibilitat com a estat de dret"

Demà farà una setmana que la fiscalia belga va rebutjar l’extradició de Serret, Puig i Comín. La decisió, vinculada a les formes d’aquest procés, indica que l’Estat espanyol està perdent la credibilitat imprescindible per mantenir aquest pols fora de les seves fronteres.

I això, tot i que la fiscalia belga no ha entrat en el fons del debat. S’ha limitat a demanar un paper que no ha arribat mai perquè la justícia espanyola no creu que ningú pugui donar-li lliçons de com s’aplica el dret a casa seva.

Si no, com es pot explicar que, durant més d’un mes, el fiscal belga digui que per cada ordre europea de detenció hi ha d’haver una ordre nacional que l’acompanyi sense que aquest paper s’hagi pogut emetre?

És veritat que si Puigdemont hagués estat entregat per la justícia alemanya amb tota la rapidesa que esperava el Suprem, aquest debat, el de les formes del procés judicial espanyol davant els jutges belgues seria quasi col·lateral.

Però l’estratègia judicial espanyola ha estat també un fracàs en aquest tema. Puigdemont està encara en llibertat condicionada, esperant la decisió dels jutges alemanys i Serret, Puig i Comín estan en llibertat ja sense càrrecs a Brussel·les i a Louvaina.

I, mentrestant, els fiscals espanyols intenten demostrar que la seva causa penal és exclusivament una causa jurídica, les declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, han indignat els millors aliats del govern de Rajoy.

La Comissió Europea, tancada en un total silenci davant la privació de drets civils dels exmembres del govern de la Generalitat i dels dos dirigents d’Òmnium i d’ANC en presó preventiva, ha optat per advertir que l’ordre europea de detenció «funciona perfectament» i que «no hi ha raons per proposar canviar-la». És un toc d’atenció. El segon en una sola setmana.

La decisió de la justícia belga indica que el Suprem està fent alguna cosa malament. Negar-se a introduir un canvi menor en la instrucció d’un procés de contingut tan greu com és un cop d’estat, l’acusació amagada darrere la paraula rebel·lió, es fa difícil d’entendre des de fora.

La decisió de la justícia belga, no afecta el contingut d’aquest procés però les reaccions des del Madrid polític i mediàtic estan girant-se en contra del govern de Rajoy perquè al problema formal del paper, que no hi és, s’hi afegeixen les males formes d’un estat que no ha trobat la comprensió que esperava en el món exterior.

I és que com vol la diplomàcia espanyola defensar la imparcialitat d’una justícia que comença negant qualsevol importància al format judicial d’aquest cas? Com pot defensar la neutralitat política dels instructors d’aquest procés quan el missatge que estan enviant fins a Bèlgica és que els delictes concrets dels encausats no tenen importància quant a papers?

A fora, a la presó s’hi va per delictes concrets i demostrats. I aquest és el problema al qual s’enfronta el Suprem en fer veure com si els qui no han pogut donar-li la raó fossin enemics declarats. La reacció espanyola sorprèn a Bèlgica, on el fiscal va veure que mancava el paper el primer dia que va arribar l’ordre de detenció espanyola.

L’estratègia d’amenaçar amb denunciar als jutges belgues o els alemanys perquè no fan allò que els de Madrid veuen tant clar no sembla la millor per fer avançar la causa judicial cap a on vol el Suprem.

El Tribunal Europeu de Luxemburg podria intervenir però pot ser no exactament com apunta el govern. Aquest debat ha permès confirmar que el sentit espanyol de rebel·lió no té grans coincidències amb el que altres països europeus consideren que és una revolta armada contra l’Estat.

No sé si canviar el jutge instructor d’aquest procés penal seria una primera solució. No juga a favor de Rajoy que la Comissió Europea li hagi d’explicar no només que el mandat europeu funciona «a la perfecció» i que «no s’ha de canviar».

El govern espanyol podria, si està convençut que cal modificar la norma, demanar un debat pel que fa a ministres i exigir la reforma legal. Però per això, Català, necessita sumar nou vots.

El seu i els d’altres vuit governs disposats a reclamar aquest canvi tot i que no sembla que el silenci rebut com a suport es pugui traduir en una coalició contra la justícia belgoalemanya. Un altre error, el de les amenaces i el de les crítiques contra la independència judicial dels altres països dels qui depèn no només decidir si Puigdemont i els seus exconsellers han de ser empresonats i jutjats per rebel·lió si no també la imatge d’una Espanya que perdent els papers es juga la credibilitat com a estat de dret.

 

Periodista Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadenar Ser a Brussel·les des del 1998.

Temas

Comentarios

Lea También