El sentit de la vida

Sociòlegs, psicòlegs, antropòlegs, experts arabistes intenten trobar una explicació al fet que mitja dotzena de joves de Ripoll, d’origen magrebí, aparentment integrats a Catalunya, es llancin a una salvatjada assassina i suïcida com els atemptats de Barcelona i Cambrils. Trobo una possible explicació en un capítol del llibre Petita història dels humans, del biòleg Jordi Casanova i Roca. La clau estaria en el sentit de la vida. Diu l’autor que «històricament un determinat sistema de creences ha estat important per proporcionar el marc en el qual la vida adquiria un sentit. I per dotar aquestes creences de credibilitat racional, ¿quantes vegades no hem sentit allò de ‘si no fos així, la vida no tindria sentit’? Younes Aboyaaqoub, el noi abatut ahir a Subirats, era aficionat a les motos. Va deixar la seva màquina aparcada davant de casa abans de posar-se al volant de la furgoneta infernal. No serà que els valors occidentals (uns estudis, una feina, el futbol, una moto...) donen poc sentit a la vida? Qui pot competir contra la missió de salvar la humanitat?