El sistema educatiu a examen: quin sistema?

El col·legi Turó serà un dels 50 centres de Catalunya (30 públics, 19 privats concertats i 1 privat no concertat) que participaran el propers mesos a les proves TIMSS coordinades pel Consell Superior d’Avaluació de la Generalitat. Es tracta d’unes proves internacionals organitzades per la IEA: International Association for the Evaluation of Educational AChievement. La IEA és un consorci internacional independent amb seu a Amsterdam, fundat el 1959 per experts d’àmbit universitari. La seva activitat principal és realitzar estudis comparatius internacionals com ara el TIMSS de l’àmbit matemàtic i científic o el PIRLS de l’àmbit lingüístic i la comprensió. Podríem equiparar-les a les proves PISA dels alumnes de secundària.

Els resultats de la darrera edició (2011) en la qual van participar 600.000 alumnes de 4t i 8è van situar l’Estat espanyol al lloc 27è de 35 en Matemàtiques i el 23è de 35 en Ciències. Per primera vegada Catalunya disposarà en aquesta edició d’una mostra ampliada pròpia que permetrà extreure conclusions amb més profunditat.

L’anàlisi dels resultats de les proves TIMSS, PISA, etc. ens empeny a una reflexió pedagògica en profunditat. Inger Envikst, experta sueca en educació i autora de títols com ara La educación en peligro i La buena o la mala educación ens planteja algunes claus a l’examinar un sistema educatiu i –en conseqüència– un projecte educatiu concret de qualsevol col·legi.

Moltes d’aquestes propostes ens poden orientar i mostrar un camí que ha estat provat amb èxit.

«Un sistema educatiu val allò que valen els seus professors». La formació dels professors i el seu desenvolupament professional esdevenen claus. Per exemple el concepte de study class desenvolupat al Japó on un equip de professors preparen una classe de forma conjunta, després un d’ells la imparteix mentre la resta observen i finalment debaten sobre possibles millores.

«La metodologia ha de servir als coneixements i no a l’inrevés». Es fa necessari impulsar una cultura de l’avaluació que permeti avaluar els mètodes pedagògics segons els resultats acadèmics obtinguts i no sols per impressions.

«Gran part de les desigualtats educatives està relacionada amb la capacitat lingüística dels alumnes». Cultivar les converses, escoltar una classe magistral de forma activa: argumentant, contrargumentant, proposant exemples, etc. són maneres de exposar als alumnes a estímuls intel·lectuals.

«Actuar els primers anys»; està comprovat que la detecció primerenca de les dificultats d’aprenentatge i la seva intervenció mitjançant un reforç intensiu és la mesura més eficaç contra el fracàs escolar.

La nostra realitat demana una darrera variable: la sostenibilitat en el temps del sistema educatiu. L’èxit de qualsevol sistema educatiu reclama la seva pervivència en el temps i l’avaluació i millora dels resultats d’aprenentatge dels alumnes.

El canvi constant de model educatiu, la seva inestabilitat i variabilitat resten efectivitat a tots els esforços realitzats.