Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

El sofre vermell d\'Inb \'Arabi

Ibn 'Arabi, a més de poeta, també va practicar l'alquímia a la recerca del sofre vermell
Whatsapp

Aquest any, la cultura hispano-aràbiga celebra el 850 aniversari del naixement del filòsof i mestre sufí Muhyi-l-Din Ibn ‘Arabi. Autor de més de 300 obres, Ibn ‘Arabi va néixer a Múrcia el 28 de juliol de 1165 (17 de ramadà de 560) i va morir a Damasc el 16 de novembre de 1240 (28 de rabi a-zani de 638). Amb motiu d’aquest aniversari, al mes de maig es celebrarà, a Múrcia, el cinquè simposi internacional sobre el llegat d’Ibn ‘Arabi en el marc del Festival de les Tres Cultures. També es faran actes commemoratius a altres ciutats com Almeria, Sevilla o Barcelona.

Ibn ‘Arabi, considerat el més gran dels mestres sufís, és tot un referent de la filosofia islàmica i del misticisme. El seu pensament filosòfic es fonamenta en el concepte de l’ésser, una ontologia determinada pel misticisme. La seva obra té una extraordinària extensió, amb una gran diversitat temàtica, vigent ancara avui a l’Orient i a l’Occident. Una de les seves obres més representatives, “Les il.luminacions de La Meca”, comença amb una lloança a Déu, seguida d’una pregària al Profeta. Segons explica el mateix autor, va escriure l’obra de 560 capítols, sota inspiració divina (“nafas nihani”).

En realitat, la metafísica d’Ibn ‘Arabi assumeix una bona part de la teosofia del filòsof Sohravardi, segons la qual, mitjançant la imaginació activa i creadora, es pot accedir al “mundus imaginalis” (“alam al-mithal”), és a dir, el món en el que es corporifiquen els esperits i s’espiritualitzen els cossos. És el món que fa de mitjancer entre els sentits i la pura intel.ligència. És a través d’aquest món que Ibn ‘Arabi expressa les seves experiències sobre el misticisme, experiències que van tenir una clara influència en les obres de Ramon Llull, Sant Joan de la Creu i, segons Asín Palacios, en alguns passatges de la “Divina Comèdia”.

Ibn ‘Arabi, a més de poeta, també va practicar l’alquímia a la recerca del sofre vermell, la mateixa pedra filosofal que en el context sufí representa la màxima realització espiritual. En el “Llibre del Viatge Nocturn”, Ibn ‘Arabi diu que “és a la ciutat de l’Enviat a on vull anar, a la recerca de l’estació radiant i del Sofre Vermell”. Aquest terme alquímic designa la matèria capaç de transformar la plata en or i, a la vegada, representa pels sufís i, per tant, per a Ibn ‘Arabi, l’objectiu prioritari del misticisme.

Viatger incansable, durant un temps es va establir a Konia, l’antiga Iconi de Santa Tecla, a l’Anatòlia que, als segles XII i XIII, era un important centre cultural de la filosofia sufí. Segles abans, des de la mateixa Iconi, Tarragona rebria, mitjançant Santa Tecla, les arrels cristianes.

La imaginació activa i creadora d’Ibn ‘Arabi es podria aplicar, també, a Tarragona. Fa poc, l’ajuntament va posar en marxa unes visites guiades al call jueu de la ciutat. La iniciativa, segons sembla, ha tingut força acceptació.

Potser seria interessant fer el mateix amb el barri sarraí de Tarragona, completament oblidat. Si el call jueu té el seu centre a la Plaça dels Àngels, l’antic Puig Sarrier té el seu punt de partença a la Plaça de Sant Joan, a l’altre extrem de la Part Alta. Unes visites guiades des de les dues places permetria complementar la història d’aquests indrets de la ciutat.

Només cal activar la imaginació creadora dels responsables municipals a la recerca del sofre vermell, el tresor de la promoció turística.

La geografia urbana de la Part Alta ofereix dos nuclis diferenciats que parlen de l’ocupació de jueus i sarraïns.

Les places dels Àngels i de Sant Joan formen la base d’un triangle que té el seu vèrtex en la Catedral. És el triangle de les tres cultures.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También