Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El somni de Stephen Hawking: els viatges en el temps la ciència no els descarta

Paradoxes temporals. Els investigadors creuen que mai es podrà viatjar al passat però no veuen impossible que algú es pugui projectar al futur com es descriu al film ‘Insterestellar’ de Christopher Nolan

Jordi Julià

Whatsapp
La Mirada. Per Jordi Julià: 'Mai es podrà viatjar al passat però és impossible que algú es pugui projectar al futur'

La Mirada. Per Jordi Julià: 'Mai es podrà viatjar al passat però és impossible que algú es pugui projectar al futur'

Ahir ens va deixar Stephen Hawking. Institucions científiques de tot el món retien homenatge al cèlebre físic britànic que la Comissió Europea ha qualificat d’«una de les millors ments» de la història. Les seves teories sobre l’univers i els forats negres han estat revolucionàries. Un dels seus somnis era descobrir si algun dia s’aconseguiria viatjar en el temps.

El cinema ho ha representat en centenars d’ocasions. Les aventures de l’icònic Marty McFly a Regreso al futuro podrien ser una realitat en uns anys? Són històries de ciència-ficció el que veiem a pel·lícules com La máquina del tiempo?

Precisament totes aquestes qüestions es van analitzar fa uns dies al Caixafòrum de Palma en el cicle Tardes Cine-tífiques i on ha intervingut una de les expertes en aquest tema del CSIC, Susanna Manrubia. 

La doctora en Física i Ciències per la UPC, i investigadora del CSIC al Centre Nacional de Biotecnologia, va explicar en una conferència aspectes molt interessants de les anomenades «paradoxes temporals».

En una entrevista que li vaig poder fer, la investigadora va reconèixer que no hi ha res descartat. Però sí que dictamina que mai es podria viatjar al passat per raons físiques. «La relativitat general és la teoria en ús que estableix els límits en la velocitat de transmissió de la informació i revela la impossibilitat de viatjar al passat». En definitiva, la ciència tanca aquesta porta però n’obre una altra. «No veiem impossible que algú es pugui projectar al futur». La científica va més enllà i diu que si algun dia viatgem en un futur, l’única via serà com es descriu al film Interestellar de Christopher Nolan. «Existeixen corbes tancades espai temporals en forma d’arrugues i forats negres i s’ha estudiat que teòricament ens podem topar amb una realitat futura si hi viatgem. El que veiem a Interestellar és la representació més probable, per dir-ho d’alguna manera del que es pot veure quan s’entra en aquestes arrugues i s’entra en contacte amb una cinquena dimensió». 

Les investigacions es troben encara en processos molt embrionaris

Val a dir que Interestellar va comptar amb Kip Thorne, reputat astrofísic i expert en aquest tipus de fenòmens, com assessor científic de la pel·lícula i que l’any passat va guanyar el Nobel de Física per la detecció de les ones gravitacionals. Fa uns mesos explicava que els forats negres «estan fets d’espai i de temps. Allí dins el temps flueix molt més lentament del que ho fa a la superfície de la terra. Per això quan surt Cooper (protagonista del film) del forat han passat vint anys i per a ell només unes hores», destacava.

Segons l’astrònom Neil De Grasse Tyson, «en aquesta cinquena dimensió dels forats negres no té sentit quan hem nascut o quan hem mort perquè tota la nostra vida està passant a la vegada». En tot cas, actualment no hi ha evidències clares de totes aquestes teories que estan guanyant molts adeptes en els darrers anys.

La conferència va despertar moltes preguntes i molt d’interès. Molts dels espectadors volien viatjar al passat, especialment a èpoques com l’Antiga Roma o al Renaixement. I molt pocs parlaven de projectar-se al futur. Ara tothom tenia clara una cosa, nosaltres no ho veurem mai. Les investigacions es troben encara en processos molt embrionaris i encara els físics estan donant voltes al tema. De fet el mateix Kip Thorne, creu que fins d’aquí a trenta anys com a mínim no hi haurà novetats sobre aquest tema. Veurem llavors si al final es fa realitat un dels reptes més grans de la ciència.

* Periodista. Periodista cultural a IB3, va ser cap de cultura a ‘8 al dia amb Josep Cuní’ i va treballar a Canal Reus TV i la delegació de TV3 a Tarragona. Va començar a ‘La Veu de Flix’ i al ‘Diari’.

Temas

Comentarios

Lea También