El sord que no vol escoltar

El president Rajoy sembla no entendre què passa al país on viu. Creu que la gent han d’entendre allò que ell els vol fer entendre. La gent, però, no camina pel camí que ell els marca. Van, com a qualsevol democràcia, per allí on creuen que han d’anar i voten segons l’acord o el desacord que veuen en els líders i la gent que integra un partit.

Ja els pots dir que ell és el millor i que ha tret de la crisi el país. Que els altres tot ho fan malament i solament ell pot resoldre els problemes que patim els ciutadans. Ja els pots dir que d’aquí a quatre anys tots tornarem a tenir feina i la crisi s’haurà solucionat. Tot són cançons que ningú se les creu perquè l’ofici de polític està per terra per culpa dels mateixos polítics de l’antiga cultura.

No sé si durant els darrers 40 anys hi ha hagut un president de govern que s’hagi equivocat tantes vegades com ell. No sé si hi ha hagut un altre president del govern que equivocant-se una vegada i una altra, mai ha rectificat.

La premsa, les televisions, els tertulians, els opinants de tota mena, els articulistes l’han advertit, han manifestat els punts divergents en molts dels temes que ha emprès. No; ell va guanyar les eleccions per majoria absoluta, ell marca el pas dins del seu partit i creu que la força dels vots de quatre anys abans li dóna tota la raó i pot obrar segons els seus desitjos, i, a vegades, ni escoltant als seus propis homes de confiança. Cada aplaudiment als seus discursos, és un allunyament més de la gent del país.

No entén que va prometre rebaixar els impostos i tantes altres coses que no sols no ha complert sinó que ha obrat el contrari. No entén que havent sortit a una llista, vertadera o falsa, amb el seu nom estampat per haver cobrat uns sobresous sense haver-ne pagat les corresponents retencions i, també molts dels seus col·laboradors.

No entén que el banc que va salvar amb els diners de tots, alguns homes de la seva confiança repartien targetes de crèdit, fent-les servir per despeses personals. No entén que, suposadament o no, la seva seu va ser construïda amb diners negres sense pagar-ne els impostos que tots hem d’atendre per la bona marxa del país.

Sobre Catalunya la seva presidenta, la Sra. Sánchez Camacho va anar a Madrid a demanar un pacte fiscal. Les portes les va trobar barrades a pany i forrellat. Els empresaris de l’Ibex 35 catalans li han demanat diàleg una vegada i una altra. El president Mas li va lliurar un plec de 21 propostes, moltes de les quals no s’havia de posar ni un cèntim per solucionar-les.

Temes com l’avortament, les taxes judicials, l’iva cultural... Mantenir-se infranquejable amb algunes comunitats autonòmiques, fins i tot, governades pel PP. Passar una vegada i una altra les lleis per les Corts de Madrid aprovades per majoria sense escoltar els suggeriments d’altres partits polítics.

Són tantes i tantes les coses que els seus i els contraris el poden acusar, que l’únic culpable del que li està succeint en els resultats de les eleccions municipals i autonòmics, i les eleccions d’alcaldes i presidents, és ell mateix. Mariano Rajoy té un enemic molt ferm, molt poderós, terriblement tossut i es diu Mariano Rajoy.

El PP necessita un canvi de dalt a baix. Ha guanyat les eleccions municipals i autonòmiques per vots per la seva gran implantació a totes províncies i pobles i ciutat d’Espanya i els milers de militants que tenien alguna cadira a defensar. Però les ha perdudes per la desafecció general de milers d’espanyols que desitgen una nova manera de fer política. Desitgen diàleg, respecte als que no pensen igual i obrir portes i finestres, i mai barrar absolutament el pas a tots els ponts.

Hi ha un adagi molt senzill que diu: «les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats». I quan el partit popular ha tingut temps a reflexionar sobre els darrers esdeveniments, tots aquells que s’han unit per prendre alcaldies i autonomies al PP, són les forces del mal que portaran el trencament d’Espanya. Les reflexions els havien de portar a pensar el perquè tot això s’ha produït. Però no! Tots els que no pensen com ell són els culpables.

S’obre el nou camí per unes pròximes eleccions. El PP no ha canviat en la seva manera de fer. Ha elevat a un nivell d’alta rellevància alguns bons comunicadors i tertulians pensant que ells poden canviar la situació.

Rivera de Ciutadans, Iglésias de Podemos, Colau alcaldessa de Barcelona, foren uns grans comunicadors amb polítiques que sonaven bé a les orelles de la gent, mentre el PP, amb magnífics comunicadors, mantén la mateixa veu poc sintonitzada amb el que vol olorar i escoltar el poble.

I això obre un nou camí; el PP s’esmicola per no obrir ponts i voluntat dialogant. Rajoy n’és el responsable i en serà altra vegada, passades les eleccions de novembre, l’executor d’un renovat fracàs que eixampla espais a altres partits de dreta però amb un dringar diferent.